Església de Sant Martí (València): diferència entre les revisions

| construccio = {{ucfirst:{{segle|XIV}}}}

Després de la [[Conquesta de la ciutat de Balansiya|conquista de València]] el [[1238]], l'arquebisbe de Tarragona, [[Pere d'Albalat]], consagra una mesquita a l'interior de la muralla, és l'origen de l'actual Sant Martí. En un primer moment la construcció fou modesta, com indica que l'any [[1276]] totes les esglésies ja s'havien construït de nova planta, excepte la de Sant Tomàs que encara conservava la forma de mesquita.

Com la majoria de les esglésies parroquials valencianes, tenia una planta de nau única amb capelles entre els [[contraforts]] i [[capçalera]] poligonal, però amb una planta trapezoïdaltrapezoidal i irregular, per haver-se adaptat al traçat de carrers preexistents. Els elements gòtics estan en part ocults per remodelacions posteriors i on més es veuen és a l'exterior. La façana principal, un gran mur de pedra, mostra l'[[òcul]] cegat sobre la porta principal, que és l'únic element de la façana que pertany a reformes posteriors. També gran part dels murs laterals es corresponen amb la construcció gòtica, com es nota al costat sud on hi ha una finestra [[ogival]], molts signes lapidaris sobres els carreus i dos escuts amb figures heràldiques; al nord hi ha restes de finestres i [[Gàrgola|gàrgoles]].

Aquesta nova capçalera s'amplià seguint l'esquema poligonal de la planta, però innovant en el sistema de construcció de la volta. Mentre que altres esglésies de la ciutat, inclús amb reformes posteriors, continuen utilitzant la creueria amb complements de rajola plana, a l'església que ens ocupa la capçalera es cobreix amb una volta de tres faldons precedida per un tram recte on s'obri un òcul amb llanterna. Aquesta solució és semblant a la utilitzada a la capçalera de l'[[Monestir de Sant Jerònim (Granada)|església dels Jerònims]] de [[Granada (Andalusia)|Granada]], obra de [[Diego de Siloé]] i feta entre [[1526]] i [[1546]]. Ja a terres valencianes, l'obra de Sant Martí es pot relacionar amb obres de l'entorn de [[Jerónimo Quijano]] a [[Oriola]], sobretot en la cerca de configurar un espai centralitzat. L'esquema usat es tipificarà després en el tractat de picapedreria d'[[Alonso de Vandelvira]] com ''"a «ochavo igual por cruceros"''», amb la particularitat de l'obertura zenital lleugerament oval de Sant Martí.<ref>BÉRCHEZ, J., ''Arquitectura renacentista valenciana (1500-1570)'', Bancaixa, València, 1994 p. 84-86</ref> L'intradós de la volta es decora amb cassetons plens de figures de profetes, virtuts, àngels músics i escuts, la llanterna s'ordena basant-se en pilastres suportades per unes mènsules.

Els paraments inferiors s'articulen amb una doble ordenació de columnes superposades als angles amb els seus corresponents entaulaments. Els frisos es decoren amb motius renaixentistes, a l'inferorinferior abunden [[Putto|puttis]] entre targe<!--sic-->s, roleus i vasos, al superior bustos d'apòstols entre mènsules foliades. També és destacable l'ordenació dels angles amb semicolumnes flanquejades per transpilastres i [[entaulament]] en ressalt. I les portades laterals amb dobles parelles de [[columnes]] suportant un entaulament amb elements ressaltats i on es repeteixen estucs amb figures nues sostenint mascarons, pilastres amb [[grutescsGrotescs|grotescos]] i remat amb un petit frontó [[venera|avenerat]].

Cap al [[1567]] la major part d'aquesta reforma estava acabada, el [[1570]] es té constància del pagament a Miquel Porcar per la pavimentació de tot el presbiteri. L'any següent comencen les obres de la sagristia (no conservada), que duraren fins a [[1574]]. Aquestes obres formaven part de la remodelació de la capçalera i foren dirigides per Joan d'Alfafar, mestre d'obres vinculat també a l'[[Casa de la Cultura (València)|Hospital General]], ja que la seua formació com a obrer comença amb el grup del mestre d'obres que dirigia la reconstrucció de les infremeriesinfermeries: Vicent Eiximeno, àlies d'Oliva.<ref>Arxiu Diputació de València, signatura: V-9 5/2, 5 de desembre de 1545</ref> També, en els treballs de fusteria, apareix el nom de [[Gaspar Gregori]], en concret a les calaixeres de la sagristia.

Aquesta reforma no tindrà gran repercussió a València, només en dates coetànies consta la construcció de voltes acassetonadescassetonades aplicades en petits espais, com al transagrari de l'església d'[[Algemesí]] (feta al tercer quart del segle {{Segle|XVI}}) o la remodelació de la capçalera de l'església del [[Convent de Jesús de València|convent de Jesús]] (contractada el [[1570]] amb els mestres d'obra i estucadors italians Batiste Abril i Joan Maria Quetze) que incloïa una volta d'estuc amb figures abundants.<ref>Arxiu de Protocols Patriarca de València, notari:Pere Villacampa, signatura:11976, 16 de novembre de 1570</ref>

El primer '''campanar''' ocupava el cantó del carrer de l'abadiaAbadia de Sant Martí, ara es traslladà a la seua ubicació actual. Té planta rectangular i carreus llisos, un cos de campanes ordenat basant-se en un arc per cada costat flanquejat per un parells de pilastres decorades per cercles i rectangles i fris amb mensulons foliats. El cos superior no es conserva actualment, es desmuntà a finals del {{Segle|XIX}}, i presentava un cos cupulat amb remat de [[Llanternó|llanterna]], igual que els coetanis de les esglésies de [[Sant Joan del Mercat]] o la del [[Convent del Carme de València|Convent del Carme]].

La '''Capella de la Comunió''' es construí de [[1669]] a [[1674]], és quasi una petita església independent, concebuda per l'arquitecte [[Gaspar Matutano]] amb el mestre d'obres Josep Escrivà. La data dacabamentd'acabament està inscrita en una cartel·la situada a la porta d'accés, independent de l'església. Aquesta portada ocupa quasi tot el parament de la façana, dividida en un esquema de dos cossos, l'inferior emmarcat per columnes adossades i pilastres rematades per un relleu del Santíssim Sacrament. La superior té un frontó partit que conté la base d'una finestra amb pilastres i roleus als costats i frontó corb amb volutes a la part superior. L'interior de la capella és de planta rectangular coberta amb volta de canó i cúpula amb llanterna sobre [[Petxina (arquitectura) |petxines]]. A més conté part dels retaules procedents de la capella del Gremi d'Argenters de l'[[Església de Santa Caterina (València)|església de Santa Caterina]], destaca el retaule del Gremi, fet per José Pons i traçat per Lluís Domingo, Josep Herrero, Vicent Llorens, Felip Rubio i Tomàs Miner; a més de dues taules de [[Francesc Ribalta|Ribalta]] sobre la vida de [[Eloi de Noyon|sant Eloi]].