Comunitat de Regants: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
||
Línia 1:
Les '''Comunitats de Regants''' son [[Corporació de dret públic|corporacions de dret públic]] que agrupen els regants i altres usuaris amb dret a utilitzar una determinada concessió d'aigües públiques, tant superficials com subterrànies, per a distribuir-la entre els seus components, que son els propietaris de terres i d'altres aprofitaments (domèstics, ramaders, industrials o hidroelèctrics) situats dins d'un àmbit geogràfic concret anomenat zona concessional.<ref name=
Son organismes de caràcter públic i territorial, que descentralitzen les tasques d'administració del [[regadiu]], que representen una part molt important, fins a un 70%, dels recursos hídrics de l'estat confiats a les [[Confederació Hidrogràfica|Confederacions Hidrogràfiques]] o organismes de conca.
Línia 6:
== Història ==
A finals de l'Edat mitjana, les primitives zones de regadiu implantades durant les dominacions romanes i àrabs, havien ja format "de facto" les primeres comunitats de regants per la necessitat de tenir regulats els torns o tandes d'aigua i evitar-ne el desordre i els abusos. Entitats regides per costums i tradicions en que es fonamentaren les primeres normes que les regularen: La primera Llei d'aigües espanyola de 1866 i la segona de 1879, que s'ocuparen de definir les seves principals funcions. Tanmateix totes elles tenen reconegut el dret de mantenir les seves primitives ordenances i institucions mentre els seus usuaris no decideixin modificar-les. Tal com testimonia l'absoluta vigència del antiquíssim i peculiar [[Tribunal de les Aigües de València]].<ref name=
El decret de 5 de març de 1926, fundacional de les Confederacions Hidrogràfiques, que les configurava com a entitats integradores dels interessos dels usuaris de l'aigua amb l'administració publica, integrà les Comunitats de Regants dins de la seva organització, donant-li's un caràcter administratiu que s'afegí al fins aleshores merament associatiu.
| |||