Hel·lenisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: substitució automàtica de text (-{{main| +{{principal|) |
m Regió del Pont| |
||
Línia 21:
[[Claudi Ptolemeu]] d’Alexandria és l’últim gran astrònom grec, que viu entre els anys 100 i 170 dC La seva obra, Composició matemàtica, o Sintaxi matemàtica, batejada pels àrabs com a Almagest (el més gran), desenvolupa i completa el sistema astronòmic d’epicicles i equants d’Hiparc i construeix el model d’univers geocèntric vigent fins a [[Copèrnic]]. En geografia segueix igualment [[Hiparc de Nicea|Hiparc]] i el principi mantingut per aquest de determinar astronòmicament els llocs geogràfics.
Destacat geògraf d’aquesta època és [[Estrabó]], nascut a [[Amàsia]], en el [[Regió del Pont|Pont]], en el 64/[[63 aC]], i que va viure a Alexandria i a Roma. En els disset llibres de la seva Geografia descriu amb claredat d’estil els costums i la història dels principals països inclosos a l’imperi romà i la situació general de la ciència en el seu temps.
[[Galè]] (ca.129-200 dC), nascut a Pèrgam, metge personal d’emperadors romans, reuneix en una obra immensa -gairebé cent tractats de medicina i filosofia- una vertadera enciclopèdia del saber metge, que s’inspira en diverses fonts: en la medicina anatòmica i fisiològica dels metges d’Alexandria, en la biologia d’Aristòtil, en les doctrines hipocràtiques dels humors, en doctrines del platonisme mitjà, en el pneuma dels estoics i en el finalisme platònic i aristotèlic. Els seus escrits van ser autoritat mèdica fins al Renaixement; Vesalio va imitar la seva tècnica anatòmica.
| |||