Desfilada de moda: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot neteja errors de format de l'eina de traducció de contingut |
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
||
Línia 3:
== Presentació ==
Se celebra una desfilada de moda amb l'ajuda de models reclutades a agències<ref>Hi ha algunes excepcions, com la presència d'estels del món de la música o del cinema que participen molt ocasionalment en les presentacions en el podi, així com una desfilada de Jean-Paul Gaultier amb gent que es troba al carrer.</ref> que passegen per una passarel·la alineada amb clients potencials, compradors i distribuïdors, crítics -periodistes especialitzats, fotògrafs i de vegades bloggers influents- reunits per a l'ocasió. Per tant, com a moda, també serveix com a mitjà perquè els creadors proporcionin la seva visió personal de la moda per a la temporada vinent, i com a tal, és una representació gairebé artística i assegura que les empreses patrocinadores renovin la seva imatge de marca.<ref group="n">Hi ha algunes excepcions, com la presència d'estrelles del món de la música o del cinema que participen molt ocasionalment en les presentacions en la passarel·la, com va succeir a una desfilada de Jean-Paul Gaultier amb gent del carrer.</ref> Didier Grumbach subratlla que ''"sempre és un espectacle complet que ha de transmetre emoció i explicar una història en pocs minuts".''<ref name=
La roba teòricament està disponible per comprar en la seva versió definitiva de ''[[prêt-à-porter]]'' (una versió adaptada de l'alta costura per a la vida diària), i es presenta en prototips tot sovint únics, de vegades fins i tot mai comercialitzats. El costurer [[John Galliano]], llavors a [[Dior (marca)|Dior]], deia ''"La desfilada de moda és la fragància, l'essència de la col·lecció. És la manera d'inspirar als compradors i periodistes a inspirar-se. A continuació, vam mostrar al showroom tota la gamma de productes, reelaborats i adaptats al mercat. En la nostra empresa, aquestes dues cares de la mateixa col·lecció es dissenyen en paral·lel"'' <ref>{{Ref-llibre|cognom=Cabasset,, L'Officiel,|nom=Patrick|títol=« John Galliano depuis 1997 »|data=Gener 2008|editorial=Éditions Jalou « 1000 modèles », no 81 « Dior 60 ans de création »|pàgines=p. 141|isbn=1290-9645}}</ref> No obstant això, la majoria de les vendes importants pels compradors professionals són realitzades ben abans, en el moment de la precol·lecció; la desfilada serveix només a demostrar el poder creatiu de les marques.<ref name="Chal352">L'alta costura, que ha après la forma d'un ritual, l'espectacle s'organitza durant dues setmanes de desfilades a París. Pel prêt-à-porter, les setmanes de les desfilades tenen lloc a diversos llocs del món, de les quals les capitals de la moda són [[New York Fashion Week|Nova York]], Milà, París, i Londres principalment.
Línia 40:
[[Rei Kawakubo]] presenta per primer cop a París la seva col·lecció l'any 1981. Poc coneguda pel gran públic, el ressò a la moda és immens; aquesta desfilada quedarà — junt amb la primera de Dior com una de les més notables de la història de la moda per la revolució estilística que va engendrar.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Blackman|nom=Cally|títol=«100 years of fashion»|data=abril 2013|editorial=La Martinière|lloc=París|pàgines=399 p., « Les conceptuels », p. 337|isbn=978-2-7324-5710-9}}</ref> Tres anys més tard, Thierry Mugler dóna un espectacle al Zénith: els espectadors paguen per assistir a la grandiosa desfilada del creador. La primera col·lecció de Christian Lacroix marca la seva època de manera entusiasta, per la seva creativitat i la seva renovació completa de les tendències dels anys 1980: ''"no pots creure-ho i ningú pot superar-ho"'' escriu llavors a la premsa.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Fogg|nom=Marnie|títol=Tout sur la mode : Panorama des chefs-d'œuvre et des techniques|data=octubre 2013 (1a ed. 2013 Thames & Hudson)|editorial=Flammarion, coll. «Histoire de l'art»|lloc=París|pàgines=576 p. «La première collection», p. 456 à 457|isbn=978-2081309074}}</ref>
La re-interpretació de la Mort del cygne per Shalom Harlow en el moment de la col·lecció d'[[Alexander McQueen]] en la primavera-estiu del 1999, és l'apogeu de les desfilades del creador anglès qui ha sigut regularment assenyalat pels seus xous sovint controvertits.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Blackman|nom=Cally|títol=«100 years of fashion»|data=abril 2013|editorial=La Martinière|lloc=París|pàgines=399 p., «Les conceptuels», p. 346|isbn=978-2-7324-5710-9}}</ref><ref group="n">La desfilada de moda d'[[Alexander McQueen]] en el 2004, dirigit per Michael Clark, és tant una desfilada de moda com una ''performance'' artística.</ref> L'altre anglès, [[John Galliano]], qui sol teatralitzar amb excés les seves presentacions, presenta múltiples desfilades notables al curs de la seva carrera per Dior, de la qual sobresurt ''«Massaï»'' en el 1997, i sobretot la col·lecció ''«Clochards»'' a principis dels 2000 o ''«La moda per tots»'' en el 2006, amb desfilada de nans i de gegants. Cap a aquesta època, [[Karl Lagerfeld]] dóna per [[Chanel]] desfilades d'alta costura amb decoracions desmesurades, tals com un lleó gegant, un immens ''tailleur'' [[Chanel]], un iceberg de 265 tones, o la decoració d'una ciutat bombardejada.<ref name=
[[Yves Saint-Laurent]] fa en la seva última desfilada, en el 2002, una gran retrospectiva de les precedents. Tots els clàssics del costurer són sobre la passarel·la.
| |||