Caudiel: diferència entre les revisions

El municipi compta amb importantselevacions alturesimportants, com ara la [[serra d'Espina]], el ''Pico del Buitre'' (1.158 m), ''las Palomas'' (1.155) o ''la Tejavana'' (1.074) en són bon exemple. Els barrancs de ''los Majanos'', el Moro, ''los Navarros'' entrei d'altres proporcionenfan aiguauna enaportació quantitathídrica laimportant qual cosaque es reflecteixreflectix en ella gran nombre, mésquantitat de quaranta,[[Font|fonts]] dei fonts[[Brollador|brolladors]] que hi ha per tot el municipi (''la Fuensanta'', ''la Cuenca'', ''el Collao'', ''el Cerrao'', etc.) i brolladors que hi ha arreu del municipi i desaigüen al riu [[Palància]];. tambéTambé hi ha força paratges dignes de visitar com ara la Torre ''del Molino'', el parc de ''la Grieta'', el barranc de ''Juésar'' o les pedreres de ''Gullirno'' en la serra de Caudiel.

Hi ha troballes que evidencien que Caudiel ja estava poblat en l'[[Edat del Bronze]] a les coves de l'Alcabaira, de ''la Rocha'' i ''del Generoso'', dels. ibers tambéTambé hi ha deixallesrestes [[Ibers|iberes]] a l'Alcabaira i el ''Castillarejo'';, elsaixí romanscom deixarenvestigis dels [[Antiga Roma|romans]] (monedes i una inscripció en la ''Peña del Letrero'';) i dels [[àrabs]] en el nucli urbà. En [[1235]] hi arribaren els cristians; el [[9 de març]] de [[1255]] [[Jaume I]] (1208-1276) creava crear per a [[Teresa Gil de Vidaure]], el senyoriu de Xèrica, el qual va passar el [[4 de setembre]] d'aqueixeixe any al seu fill Jaume Pérez (1255?-1285), quequi s'atorgariaatorgà el motl'apel·latiu de Jaume I de Xèrica; en [[1276]] el rei conqueridor atorgaatorgà el privilegi de protecció a la comunitat àrab que hi romaniaquedava; en [[1289]] el senyoriu passa a [[Jaume II de Xèrica]]; arran de la guerra de Castella els [[Mudèjar|mudèjars]] van ser expulsats i el senyor vigent, Joan Alfons de Xèrica, va repoblar la vila amb cristians vells donant, d'aquestaamb manera,la consegüent concessió de [[carta de poblaciópoblament]] i creació del municipi de Caudiel el [[30 d'agost]] de [[1367]].

L'any [[1429]], juntament amb [[Viver]], ésfon venuda per Joan de Navarra a Francesc Zarzuela, i elen [[1500]] ésera son senyor Manel Exarch; en [[1526]] a instàncies de Jeroni Pérez Arnal, el virrei de València, [[Ferran d'Aragó (duc de Calàbria)|Ferran d'Aragó]], duc de Calàbria, fortificà la població; l'[[11 de novembre]] de [[1538]] el virrei va adquirir-la i a la seua mort la va heretar el [[monestir de santSant Miquel dels Reis]], enque poderva delsromandre qualsen romanguéel seu poder fins a l'extinció dels senyorius el [[25 de juny]] de [[1820]];. durantDurant les [[guerres carlines]] foufon la seu de les tropes liberalslliberals.

L'economia es basa en la pobra [[agricultura de secà]] comuna a tot l'[[Alt Palància]],: pinedes, [[Oli|oli d'oliva]] i, sobretot, [[cirera]]. Junt aamb l'agricultura hi destaca el sector de la construcció i activitats afins (manyeria, [[Fuster|fusteria]], entre altres), així com el [[sector serveisservicis]] (hostaleria, comerç, etc.), les quals constitueixenconstituïxen les principals fonts d'activitat i ocupació. També s'ubica en el seu terme una petita fàbrica de [[Caragol (enginyeria)|cargolscaragols]].

AlCom serque és un monestir de clausura, l'interior no pot visitar-se excepte l'església i el cor baix, que està situat al costat del [[presbisteri]], on es pot apreciar la magnífica pavimentació en rajola valenciana del {{segle|XVII|s}}. El llegat artírtic del convent és notable, destacant una imatge de la Immaculada, policromada, atribuïda al cercle d'[[Josep Esteve i Bonet|Esteve Bonet]], diversa iconografia murillesca i un [[Ecce Homo]] vinculat a [[Joan de Joanes]].

Compta amb una sola [[Nau (arquitectura)|nau]] de planta rectangular. Va ser construït mitjançant el sistema d'arcs diafragmàtics i sostre de fusta. Els arcs són de pedra sostinguts mitjançant [[pilastres]] i mènsules motllurades[[Motllura|motlurades]], sent el primer d'ells [[Arc apuntat|apuntat]] i el segon [[Arc de mig punt|de mig punt]]. Al principi se li va donar el nom de Sant Abdó i Senent; posteriorment del Socós, i ha arribat ha els nostres dies amb el nom de Sant Roc. En ella es van instal·lar [[ordes religiosos]] com els dels [[Orde de Sant Agustí|Agustins]] i les [[Carmelites]] en els segles XV i XVII.

L'església és una àmplia nau en forma de creu amb capelles claustrals comunicades entre si i [[cúpula]] de mitjana taronja, tot això d'un refinat estil barroc amb extraordinària decoració d'ordre compost. La capella de la Verge, és una [[volta de canó]] amb un gran [[arc abocinatatrompetat]] i en el centre de l'estada la cúpula.

El retaule de l'altar moltté recarregatuna endecoració lamolt seua decoraciórecarregada; catorze llenços completen l'estadaestança. El Camarí de la Verge destaca per la seua riquíssima decoració sobrecarregada. SobresurtSobreïx de manera fastuosa el retaule, tot ell decorat en or. CapÉs ressaltar així mateixdestacable el sòcol revestit de rajola [[L'Alcora|alcorina]], més set llenços, obres del pintor manxegmanxec [[Gaspar de la Huerta]], resultant tot el conjunt, possiblement el millor exponent del barroc valencià.

És de destacar la petita imatge de la Verge del Xiquet Perdut, coneguda popularment com la Verge ''del Colmillo'', coneguda així per estar llaurada en un ullal d'[[Elefants|elefant]]. Data del {{segle|XV}}, és de petita factura, 27 centímetres, i el seu valor és incalculable. Diu la tradició que [[Sant Vicent Ferrer]] va dur esta imatge amb siell en les seues missions d'apostolat i predicació aquesta petita imatge. Va arribar a Caudiel de mans dels Agustins en [[1627]].

Coneguda també com la Torre del Molí. El nom popular que se li atorga de Torre d'[[Anníbal Barca|Anníbal]] es deu a una llegenda que conta que aquesteste vamilitar romandrecartaginés perva aquestes terresviure per espaila dezona durant dos anys mentre preparava l'atac i la destrucció de [[Sagunt]]. Va ser utilitzada en el període de dominació musulmana i en els primers temps de la reconquesta cristiana. VaEn ser,aquella enèpoca aquesta època,fon una torre defensiva vinculada a la frontera del [[castell de Xèrica]].

DeTé forma troncònica, està coberta per una cúpula revestida de [[Teula|teules]] vermellosesrogenques, encara que originalment va ser una coberta plana i [[Merlet|emmerletada]]. L'interior està estructurat en tres altures. La planta baixa va ser utilitzada com a [[aljub]]. El material emprat és un conglomerat de pedra i [[calç]] que uneixunix els blocs de pedres regulars. En la torre s'han estat trobatstrobat soterramentstombes i monedes. Els aspectes ornamentals no es conserven. En la façana[[Façana|frontera]] s'observa una [[fornícula]] que va poder correspondre a una finestra. Possiblement el buit d'accés a la torre no correspon a l'entrada original que hagué d'efectuar-se per un buit obert a major altura i que avuihui dia es troba encegat.

Les restes tot just perceptibles de les antigues [[muralles]] ens mostren que hagueren dedegueren ser derrocades en els primers temps de la reconquesta. Actualment es troben integrades en diverses cases de la localitat.

* '''Festa de les cireres'''. Se celebra el primer cap de setmana de [[juny]]. Amb aquesta festa; s'hi oferix la degustació de cireres i s'organitza un mercadet popular. A més, la nit s'amenitza amb una revetlla[[Revetlla|revetla]] popular.

* '''Festes patronals'''. AlSe celebren al voltant del [[7 de setembre]] en honor de la Verge del Xiquet Perdut.

* '''Sant Antoni'''. ElTé lloc el [[17 de gener]].