Dona a l'antic Egipte: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.
Línia 11:
Per als antics egipcis, els nens eren el més important. En la família, la dona era la "propietària de la casa", a diferència de [[Antiga Grècia|l'antiga Grècia]] o [[Antiga Roma|Roma]], on el ''[[pater familias]] ''era l'home.
 
Pel que se sap, l'home i la dona egipcis eren iguals davant la llei -en contrast amb el dret grec i [[Dret romà|romà]], en què eren inferiors-. La dona soltera tenia autonomia jurídica, béns propis, que administrava ella mateixa, podent, per exemple, manejar la seva pròpia herència o estar al capdavant d'un negoci,<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Jacq|nom=Christian|títol=Las egipcias. Retratos de mujeres del Egipto faraónico.|edició=2ª ed.|llengua=espanyol|data=2000|editorial=Planeta|pàgines=179-182|isbn=9788408036166}}</ref> com ara la dama Nenofer en l'[[Imperi Nou]], o també podien ser metgesses, com la dama [[Peseshet]] durant la [[dinastia IV]].
[[Fitxer:Maler der Grabkammer des Menna 005.jpg|miniatura|Escena de caça, tomba de [[Menna (escriba)|Menna]]]]
 
El casament, que no estava limitat per cap edat legal, es tractava d'una manera diferent: la dona mantenia el seu nom<ref name=":0"/> i només se li variava en el fet que, al costat, hi havia l'afegitó que era l'esposa de tal home; la diferència rau en la visió i la utilitat que se li donava al fet de casar-se.
 
Si una dona decidia casar-se no es podia impedir, ni els pares podien imposar un matrimoni: prevalia l'opinió de la dona per sobre de totes les altres, en cas de conflicte. Una altra diferència important amb altres cultures contemporànies, i fins i tot actuals, era la virginitat de la dona, que no era considerada un motiu de preocupació i no es prohibia a les joves tenir relacions abans del matrimoni, tot i que, en documents tardans, es menciona el "regal de la verge", és a dir, béns materials que el marit oferia a la seva dona a canvi del do de la seva virginitat.<ref name=":0"/>
 
Un altre aspecte sorprenent referent als matrimonis és l'existència de contractes de matrimoni temporals, és a dir, de prova, amb un període màxim de set anys, en què, posteriorment, s'havien de concretar les condicions del matrimoni. El matrimoni no constava com a acte administratiu ni tampoc era una demostració religiosa, sinó social. Simplement ratificava el fet que un home i una dona desitjaven conviure,<ref name=":0"/> això en el cas que es fes un contracte matrimonial, ja que no era necessari més que a efectes econòmics per tal de diferenciar el patrimoni de cadascú.<ref>Christiane Desroches Noblecourt : "La dona egípcia, la mare que un respecta sobretot, la dona subjecta a una llei moral estricta, però dotada amb una gran llibertat d'expressió - la seva capacitat legal íntegra, la seva sorprenent independència financera, l'impacte de la seva personalitat en la vida domèstica i l'administració del bé comú i dels seus béns propis."</ref><ref>:Christiane Desroches Noblecourt: "El casament i finalment el divorci són esdeveniments sancionats únicament dins de la família per la sola voluntat dels esposos, sense cap intervenció de l'administració". Els futurs esposos pronuncien les oracions: "Jo et faig la meva dona" i "Tu em fas la teva dona".</ref>
 
El marit havia de garantir el benestar de l'esposa, incloent-hi, per descomptat, el pla material.<ref name=":0"/> L'[[Escriba de l'antic Egipte|escriba]] Ani, en l'[[Imperi Nou]], aconsellava així el futur espòs:<blockquote>"Si ets savi, manté la teva casa, estima la teva dona, alimenta-la apropiadament, vesteix-la bé. Acaricia-la i compleix els seus desitjos. No siguis brutal; obtindràs més d'ella per la consideració que per la violència: si l'empenys, la casa va a l'aigua. Obre-li els braços, crida-la; demostra-li el teu amor."</blockquote>Per descomptat, les coses no sempre transcorrien de manera idíl·lica, i el [[divorci]] estava admès. Les causes de separació segons la documentació existent eren les mateixes que actualment: profund desacord, adulteri, desig de viure amb una altra persona, conflictes d'interès, infertilitat. Es donava per iniciativa d'un o altre cònjuge: si procedia, el marit havia de cedir una part dels béns a l'esposa; si era la dona qui prenia la iniciativa, ella hi tenia la mateixa obligació, però en una mesura menor. Tenia la possibilitat del recurs davant l'administració per a recuperar els béns de la llar, encara que aquesta no hagués intervingut en el matrimoni.<ref name=":0"/> Podia guanyar el judici i casar-se de nou, com ho demostren els [[Papirs d'Elefantina|papirs arameus d'Elefantina]].
L'himne a [[Isis]] ([[papirs d'Oxirinc]], segle II aC) mostra aquesta igualtat de la dona i l'home, dirigint-se a la dea "l'honor del sexe femení":<blockquote>"[...] ets la propietària de la terra [...], tu has donat un poder a les dones igual al dels homes."</blockquote>També se la considerava companya del marit, i solia acompanyar-lo en múltiples ocasions a [[caça]]r i a [[pesca]]<nowiki/>r, agafats de la mà i, de vegades, exercia el paper de consellera, fins i tot en assumptes polítics.