Dona a l'antic Egipte: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
||
Línia 11:
Per als antics egipcis, els nens eren el més important. En la família, la dona era la "propietària de la casa", a diferència de [[Antiga Grècia|l'antiga Grècia]] o [[Antiga Roma|Roma]], on el ''[[pater familias]] ''era l'home.
Pel que se sap, l'home i la dona egipcis eren iguals davant la llei -en contrast amb el dret grec i [[Dret romà|romà]], en què eren inferiors-. La dona soltera tenia autonomia jurídica, béns propis, que administrava ella mateixa, podent, per exemple, manejar la seva pròpia herència o estar al capdavant d'un negoci,<ref name=
[[Fitxer:Maler der Grabkammer des Menna 005.jpg|miniatura|Escena de caça, tomba de [[Menna (escriba)|Menna]]]]
El casament, que no estava limitat per cap edat legal, es tractava d'una manera diferent: la dona mantenia el seu nom<ref name=
Si una dona decidia casar-se no es podia impedir, ni els pares podien imposar un matrimoni: prevalia l'opinió de la dona per sobre de totes les altres, en cas de conflicte. Una altra diferència important amb altres cultures contemporànies, i fins i tot actuals, era la virginitat de la dona, que no era considerada un motiu de preocupació i no es prohibia a les joves tenir relacions abans del matrimoni, tot i que, en documents tardans, es menciona el "regal de la verge", és a dir, béns materials que el marit oferia a la seva dona a canvi del do de la seva virginitat.<ref name=
Un altre aspecte sorprenent referent als matrimonis és l'existència de contractes de matrimoni temporals, és a dir, de prova, amb un període màxim de set anys, en què, posteriorment, s'havien de concretar les condicions del matrimoni. El matrimoni no constava com a acte administratiu ni tampoc era una demostració religiosa, sinó social. Simplement ratificava el fet que un home i una dona desitjaven conviure,<ref name=
El marit havia de garantir el benestar de l'esposa, incloent-hi, per descomptat, el pla material.<ref name=
L'himne a [[Isis]] ([[papirs d'Oxirinc]], segle II aC) mostra aquesta igualtat de la dona i l'home, dirigint-se a la dea "l'honor del sexe femení":<blockquote>"[...] ets la propietària de la terra [...], tu has donat un poder a les dones igual al dels homes."</blockquote>També se la considerava companya del marit, i solia acompanyar-lo en múltiples ocasions a [[caça]]r i a [[pesca]]<nowiki/>r, agafats de la mà i, de vegades, exercia el paper de consellera, fins i tot en assumptes polítics.
|