Rosa Maria Gilart Jiménez: diferència entre les revisions

'''Rosa Maria Gilart Jiménez''' ([[Felanitx]], [[1810]] - [[Madrid]], [[1874|1880]]) <ref>{{Ref-publicació|publicació=Las hermanas Gilart: unas bordadoras al servicio de Su Majestad»}}</ref> fou una [[Brodat|brodadora]] [[Mallorca|mallorquina]] que va treballar juntament amb dues de les seves cinc germanes a la Cort a [[Madrid]].<ref>{{Ref-publicació|publicació=Mallorquins,menorquins i eivissencs a les exposicions internacionals, nacionals i locals (1827-1929).}}</ref>

De joves, Magdalena i Rosa, es traslladen a Palma per aprendre a dibuixar i brodar en [[or]] i [[seda]] amb un frare carmelita descalç natural del Principat. Les germanes Magdalena (1798), Aina Maria (1802) i Rosa Maria s'instal·laren a Madrid on cobraren fama per la qualitat de la seva feina i reberen encàrrecs de l'administració de l'estat. Varen fer feina per a la Cort de la [[Isabel II d'Espanya|Reina Isabel II d'Espanya]].<ref>{{Ref-publicació|publicació=Mallorquins,menorquins i eivissencs a les exposicions internacionals, nacionals i locals (1827-1929).}}</ref> Rosa Gilart, casada amb l'[[Escultura|escultor]] mallorquí Pedro Juan Santandreu y Artigues (1808 - 1938)<ref>{{Ref-publicació|publicació=Las hermanas Gilart: unas bordadoras al servicio de Su Majestad»}}</ref> fou la que va tenir més èxit en la seva carrera de brodadora amb gran ajuda de les seves germanes; fou propietaria d'un establiment de brodats al número 17 del carrer Jacometrezo, l'any 1845.<ref>{{Ref-publicació|publicació=Las hermanas Gilart: unas bordadoras al servicio de Su Majestad»}}</ref> Ostentà el càrrec de brodadora de cambra en or, plata i sedes en 1847 després d'haver sigut brodadora de cambra de l'Infant Francisco de Paula Antonio de Borbón.<ref>{{Ref-publicació|publicació=Las hermanas Gilart: unas bordadoras al servicio de Su Majestad»}}</ref> Entre la seva producció destaquen els vestits, túniques i altres peces brodades que van ser regalades a imatges de devoció de nombrosos pobles de la geografia. Rosa Gilart va morir a Madrid en febrer de 1880.