Drus el Vell: diferència entre les revisions

 

== Biografia ==

 

Va créixer sota la custòdia d'August i pel seu caràcter va ser més estimat pel poble que el seu germà gran Tiberi. Tot el que feia, tenia un aire aristocràtic, i era cortès en les seves maneres. Mostrava sempre als seus amics un comportament uniforme, sense alternances capricioses entre familiaritat i distància, i semblava per naturalesa un príncep i un estadista.<ref>[[Tàcit]]. ''Annals'' VI, 51</ref> Se sabia que tenia ganes de restaurar la República, i això el feia estimat de la gent, que tenia l'esperança de poder recobrar les antigues llibertats. Va escriure una carta al seu germà per demanar-li que influís en August i li demanés la renúncia a l'imperi, però Tiberi el va trair i va ensenyar la carta a August. Però malgrat aquest fet, els dos germans van mantenir l'estima almenys aparent durant la seva vida. Segons [[Valeri Màxim]]<ref>Valeri Màxim. ''De Factis Dietisque Memorabilibus'' V, 5,3</ref> aquesta actitud només tindria un paral·lel: l'amistat entre [[Càstor i Pòl·lux]]. En les relacions quotidianes, la conducta de Drus era exemplar.

Els [[sicambris]] i els seus aliats amb l'excusa d'anar a un festival anyal fet a [[Lugdunum]] a l'altar d'August, van instigar a algunes tribus de la Gàl·lia a la revolta. Els sicambris van creuar el [[Rin]] en el seu ajut. Drus va anar a [[Batàvia (Holanda)|Batàvia]] i els va perseguir fins al seu propi territori que va assolar. Va seguir llavors el curs del riu Rin, va arribar a la mar, i per mar va atacar els [[frisis]] i després va passar a territori dels [[caucs]], on els seus vaixells van quedar varats a causa de les marees. Van ser rescatat per l'ajuda amistosa dels [[Frisons]]. Com que s'acostava l'hivern, va tornar a Roma, on l'any 11 aC va ser [[pretor urbà]]. Drus va ser el primer general romà que va arribar a l'oceà que banya les costes germàniques. És probable que unís la necessitat militar de reconèixer la costa amb l'esperit d'aventura i descobriment científic.<ref>[[Tàcit]]. ''[[La Germània (llibre)|La Germània]]''. 34</ref> Donat el caràcter nòmada de les tribus que va sotmetre, no és fàcil conèixer amb precisió la seva localització. S'hi adjunta també la dificultat d'identificar els llocs geogràfics a causa de les alteracions que han sofert en el temps.

 

 

No va estar-se gaire temps a Roma i el mateix any va tornar a Germània i va dominar als [[usipets]], va fer un pont sobre el riu [[Lippe]], va envair el territori dels sicambris (ocupats en una guerra contra els [[Cats (Germània)|cats]]), va passar pel territori dels [[queruscs]] fins al ''Visturgis'' ([[Weser]]) i va retornar per manca de provisions i perquè s'acostava l'hivern. A un perillós pas anomenat ''Arbalo'', es va escapar de poc d'una embocada i hi va rebutjar l'atac dels germanons (queruscos, [[sueus]] i sicambris). Drus va construir dues fortaleses, una a la confluència del ''Luppia'' ([[Lippe]]) amb l'''Aliso'' (potser l'Alm o el Lise) que podria ser la moderna [[Elsen Nehaus]] al districte de [[Paderborn]] o [[Lipstadt]] al districte de [[Münster]], i l'altra al país dels cats al Rin (aquesta darrera probablement la moderna [[Cassel]]).

Tiberi que era amb August i Livia a [[Pavia]] quan es va conèixer la malaltia de Drus, va recórrer la distància fins al lloc on era, creuant un perillós país, viatjant nit i dia, i va arribar just a temps de tancar els ulls del seu germà (segons [[Plini el Vell]]). Tiberi va assolir el comandament. El campament on va morir va rebre el nom de ''Scelerata''; el cos fou portat al campament romà de ''Moguntiacum'' ([[Magúncia]]). Tiberi va portar després el cos a Itàlia i fou incinerat al [[Camp de Mart]] i les cendres dipositades a la tomba propietat d'August. Es va decretar la concessió del cognom Germànic a títol pòsthum per ell i per la posteritat i un arc de marbre fou erigit en memòria seva a la [[via Àpia]].

 

 

== Referències ==