Diferència entre revisions de la pàgina «Efes»

20 octets eliminats ,  fa 5 mesos
m
Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.
m (Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.)
 
== Nom ==
El nom d'Efes no apareix als [[textos homèrics]], i [[Estrabó]] diu que no era tan antiga com la [[Guerra de Troia]]. [[Esteve de Bizanci]] diu que la ciutat s'anomenà ''Esmirna'', nom agafat d'una [[amazona]]. Entre els altres noms també es deia ''Samorna'', ''Trecheia'', ''Ortygia'' i ''Ptelea''. [[Plini el Vell]] també deia que el nom provenia d'una de les amazones, i que es va fundar a l'època de la Guerra de Troia, cosa en la que també coincideix [[Gai Juli Higí|Higí]].<ref name=":0" /> La llegenda de les amazones està relacionada amb la deessa [[Àrtemis]], la seva protectora, i la principal divinitat d'Efes, segons [[Pausànies (geògraf)|Pausànias]].<ref name=":1">Pausànias. [[Descripció de Grècia]], VII, 2,6</ref> [[Ramon Muntaner (cronista)|Ramon Muntaner]], en la seva [[Crònica de Ramon Muntaner|crònica]], l'anomena ''Altolloch'' o ''Theolago''.<ref>[[:s:Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CCVII|Cròn. Muntaner, cap. CCVII]]</ref>
 
== Història ==
'''Apasa''' era el nom [[llengua hitita|hitita]] d'una ciutat que ha estat identificada amb Efes. Va ser la capital del regne d'[[Arzawa]]. Apasa es menciona als anals del rei [[hitites|hitita]] [[Mursilis II]] quan organitzava una campanya contra el regne d'Arzawa.<ref>{{ref-llibre |cognom=Mikasa no Miya Takahito |títol=Essays on Ancient Anatolian and Syrian studies in the 2nd and 1st millennium B.C. |pàgines=31 |lloc=Wiesbaden |editorial=Harrassowitz |any=1991 |isbn=9783447031387}}</ref>
 
[[Ferècides d'Atenes]] (citat per [[Estrabó]]) diu que la regió d'Efes i [[Micale]] estava habitada pels [[leleges]] i els [[Cària|caris]] ocupaven la resta de Jònia. Pausànias conserva una tradició que diu que Androcles, un fill de [[Codros]], dirigint un grup de jonis, va expulsar del país els leleges, als que considera una branca dels caris, però que no va molestar als que vivien vora el temple, amb els que van arribar a un acord.<ref name=":0" /> Per aquesta indicació sembla que l'antic temple no era a la ciutat. Pausànias diu que a la seva època encara es mostrava la tomba d'Androcles, on hi figurava un home armat.<ref name=":1" />
 
El rei [[Cresos]] va fer la guerra als jonis i va assetjar la ciutat que segurament ambicionava com a port de [[Sardes]]. Els assetjats van dedicar la ciutat a [[Àrtemis]] i van lligar-la amb una corda al temple de la deessa, perquè la protegís. Segons Estrabó hi havia 7 [[Estadi (mesura)|estadi]]s entre l'antiga ciutat i el temple, que identifica la ciutat vella amb el nom de ''Paroreia''. Després de l'època de Cresos els habitants van baixar a la plana i van viure al voltant del temple fins a l'època d'[[Alexandre el Gran]].
 
La història d'Efes, tot i ser una de les ciutats més importants, és poc coneguda. Estrabó diu que s'hi va fixar la residència del rei (βασίλειον "basileion"), sense que se'n sàpiga exactament el significat. Tenia certs honors, com la presidència dels Jocs i una túnica morada com a símbol, a més d'un bàcul en lloc d'un ceptre i la direcció dels ritus de [[Dèmeter]].<ref name=":0" /> [[Tucídides]] la considerava una mena de ciutat sagrada.<ref>Tucídides. ''[[Història de la Guerra del Peloponès]]'', III, 104</ref> [[Cal·lí d'Efes]] parla d'una guerra entre els magnets (els habitants de [[Magnèsia del Meandre|Magnèsia]]) i la seva ciutat natal.<ref name=":0" />
 
Els [[cimmeris]] van envair l'Àsia Menor en el regnat del rei de [[Regne de Lídia|Lídia]] [[Ardis II]]. Van pujar per la vall del Caystros i van arribar a Efes, però res se sap dels danys que li van causar. En aquests atacs es va destruir Magnèsia. Després d'això, Efes va caure sota domini de Lídia i després de Pèrsia.<ref name=":0" />
 
El [[499 aC]] durant la [[revolta Jònica]], quan els atenencs i els [[Erètria|eretris]] juntament amb els jonis van marxar a Sardes, van desembarcar a Efes i van deixar els vaixells al cap de Coressos. Gent de la ciutat els va guiar per la vall del riu [[Küçük Menderes|Caïstre]] fins a les muntanyes de [[Tmolos]]. Van incendiar Sardes i es van retirar, però els perses els van perseguir fins a Efes i els van derrotar en un combat naval enfront de [[Milet]]. Els atenencs es van retirar a Micale i van anar de nit a Efes quan s'estava celebrant la festa de la [[Tesmofòria]], i els ciutadans, que desconeixien què havia passat, els van atacar pensant que eren lladres, i els van matar, almenys a uns quants, segons [[Heròdot]]. Per aquests fets, se sap que Efes no tenia vaixells de guerra i, per tant, se suposa que no participava en la revolta de Jònia, tot i que en general hi devia simpatitzar. [[Xerxes I de Pèrsia|Xerxes]] quan va envair Grècia, va incendiar el temple de [[Dídima]] "i els altres temples", diu Estrabó però al d'Efes no li va passar res.
A Efes, en un santuari del temple de [[Diana]], Marc Antoni va capturar els germans de Cleòpatra i els va fer matar segons [[Dió Casi]], però Apià diu que va ser [[Arsínoe IV|Arsínoe]], la germana de [[Cleòpatra VII|Cleòpatra]] qui va ordenar les morts, i que el fet va passar al temple d'Artemisi Leucofrina a [[Milet]], i que Arsínoe havia estat allí rebuda com a reina pel gran sacerdot local Megabizos, cosa que després Marc Antoni li va retreure.
 
Abans de la [[Batalla d'Àccium]], la flota de Marc Antoni i Cleòpatra era a Efes, on va arribar amb la reina. Després de la batalla, l'any [[31 aC]], Efes, per suggestió d'[[Octavi August]], va dedicar estàtues a [[Juli Cèsar]] a qui havia divinitzat.<ref name=":0">{{ref-web |cognom=Smith |nom=William (ed.) |url=http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0064%3Aalphabetic+letter%3DE%3Aentry+group%3D4%3Aentry%3Dephesus-geo |consulta=28 de març de 2021 |títol=Ephesus |obra=Dictionary of Greek and Roman Geography (1854)}}</ref>
 
== Fills il·lustres ==
* [[Alexandre l'il·luminat]], polític i escriptor d'història, astronomia i geografia, en poemes de vers hexàmetre.
 
Altres personatges notables no esmentats per Estrabó<ref name=":0" />:
* [[Cal·lí d'Efes]], poeta.
* [[Artemidor d'Efes]], geògraf.
A l'època de [[Tiberi]] hi havia grans queixes sobre l'abús del dret d'assil al temple d'Efes, dret que va voler eliminar, però els efesis s'hi van oposar dient que havia estat reconegut per perses, macedonis i romans fins aquell moment. [[Plutarc]] diu que el dret d'asil s'utilitzava normalment per delinqüents i deutors. El port es va arreglar en temps de [[Neró]], per obra del [[procònsol]] d'Àsia, [[Barea Sorà]].
 
L'any [[262]], la ciutat i el temple van ser assolats pels [[gots]]. El temple va quedar destruït i ja no es va reconstruir. Des de llavors va perdre importància.<ref name=":0" />
 
== Pau de Tars i els efesis ==
 
== Els darrers segles ==
La ciutat va patir atacs musulmans als segles VII, VIII i IX. Al {{segle|XI}}, la van atacar els turcs selèucides. Va acabar desapareixent al {{segle|XIII}} o amb l'arribada de [[Tamerlà]] ([[1400]]). Tamerlà va acampar allí i l'anomena ''Ayazlic''.<ref name=":0" />
 
== Ruïnes ==
{{Article principal|Temple d'Àrtemis}}
[[Fitxer:Karte Ephesos MKL1888.png|miniatura|Plànol de l'antiga Efes.]]
Els jonis ja van trobar establert el culte a [[Àrtemis]] quan van arribar al país (o almenys a una deïtat amb molts pits a la qual van donar aquest nom). En temps de Cresos ja existia el temple. L{{'}}''heraion'' era més gran que el de [[Herèon de Samos|Samos]], construït per [[Teodor (fill de Telecles)|Teodor]] i [[Rec]]. L'arquitecte d'Efes és esmentat per Estrabó sota el nom de ''Kersifrò'' i després en fou ampliat per un altre. L'estàtua de la dea era d'or. A la rodalia del temple, hi havia el rierol anomenat ''Selinos''. Xenofont era a Efes quan es va unir a Agesilau en la seva marxa d'Àsia a Beòcia i hi va fer ofrenes en nom dels deu mil. El culte a Àrtemis el van prrtar els foceus a [[Massàlia]] i aquesta a les seves factories. El temple va ser incendiat per [[Heròstrat d'Efes|Heròstrat]], segon es diu, la nit en què va néixer Alexandre el Gran, amb l'únic propòsit de fer-se famós, però el va reconstruir un arquitecte amb el nom probable, difícil de llegir a Estrabó, seria ''Dinòcrates'', segurament [[Dinòcrates de Macedònia]]. Alexandre, quan va entrar a la ciutat, va oferir de pagar totes les despeses de reconstrucció, però la ciutat no ho va acceptar i es va limitar a posar el nom del conqueridor al temple. La reconstrucció va durar 220 anys, tot i que la gent d'Efes hi van col·laborar al màxim. Estava construït en un terreny pantanós per protegir-lo dels terratrèmols i va restar-hi fins a la incursió dels gots del [[262]].<ref name=":0" />
 
== Els set dorments d'Efes ==
1.865.661

modificacions