El silenci dels arbres: diferència entre les revisions

m
Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.
m (Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.)
m (Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.)
| seguit de = ''La decisió de Brandes'' (2006)
}}
'''''El silenci dels arbres''''' és una novel·la d'[[Eduard Márquez]] publicada el 2003. La novel·la va quedar finalista en els [[Premi Llibreter de narrativa|Premis Llibreter de narrativa]]. Segons el crític Javier Cisneros «...és una relectura contemporània del descens d'Orfeu a l'infern, una paràbola sobre com, enmig de la guerra i de l'horror, l'ésser humà troba refugi en la bellesa».<ref>{{ref-publicació|cognom=Cisneros|nom=Javier|url=http://lletra.uoc.edu/ca/autor/eduard-marquez/detall|consulta=17 maig 2013|article =Eduard Márquez, voluntat d'estil|publicació =LletrA|data=2007|citació = [L'autor] continua narrant en tercera persona i en rigorós present, que, en aquesta ocasió fins i tot, s'amplia als salts en el temps i als freqüents flash-backs dels protagonistes. Malgrat la dificultat d'aquest repte, l'articulació amb el relat principal és reeixida i s'aconsegueix un corprenedor efecte de proximitat dels records.}}</ref> El 2003 va ser traduïda al castellà per Ramón Minguillón i el 2004 a l'alemany per Ilse Layer.<ref>{{ref-web|url = https://www.uni-frankfurt.de/44860030/Bibliographie_der_ins_Deutsche_uebersetzten_kat_Literatur |títol = Bibliographie der ins Deutsche übersetzten katalanischen Literatur, Addenda 2004-2007|editor = Goethe Universität, Institut für Romanische Sprachen und Literaturen|lloc = Frankfurt del main}}</ref> Segons el diari madrileny ''El País'', aquesta novel·la mostra que la condició d'escriptor en llengua catalana no impedeix l'autor de practicar una literatura «saludablement deslligada de qualsevol marca nacional».<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom = Echevarria|nom = Ignacio|article = Crítica: Ruinas y violines, Eduard Márquez|publicació = El País|url = http://elpais.com/diario/2003/11/15/babelia/1068857416_850215.html|data = 15 de novembre del 2003|llengua = castellà|citació = ''Es evidente que su condición de escritor en lengua catalana no inhibe a Eduard Márquez de practicar una literatura saludablemente desentendida de toda marca nacional, absorta en sus muy propios intereses literarios.''}}</ref> Segons la ''[[Neue Zürcher Zeitung]]'' és una novel·la fàcil per llegir i fàcil per oblidar.<ref>{{versaleta|Stolzmann}}, Uwe, crític del diari ''Neue Zürcher Zeitung'', citat per {{Ref-web|url = https://www.perlentaucher.de/buch/eduard-marquez/im-schutz-der-nacht.html|títol = Rezensionsnotiz zu Neue Zürcher Zeitung, 22.09.2007|consulta = 2016-1-27|llengua = alemany|editor = Perlentaucher.de Das Kulturmagazin|data = 2007}}</ref>
 
;Argument
La història comença amb el violinista Andreas Hymer quan arriba a una ciutat assetjada per fer un concert i recuperar l'Angela Jensen. Allí, a més a més, gràcies a l'Ernest Bolsi, que, desafiant les bombes, fa de guia al museu de la música buit, trobarà explicacions i respostes que li serviran per acceptar el seu passat i entendre la misteriosa desaparició de la seva mare, la Sophie Kesner. Les històries entrellaçades d'aquests quatre personatges alternen amb les cartes que els visitants del museu escriuen als familiars i amics per posar-los al corrent de la seva situació. Com si es tractés del cor d'una tragèdia, les seves veus plasmen les emocions, la capacitat de supervivència i de lluita, la misèria quotidiana dels qui han d'enfrontar-se a la mort amb l'única arma que els queda: la voluntat de viure.
 
Els personatges principals són Andreas Hymer, Angela Jensen, Ernest Bolsi, Sophie Kesner i Penises.<ref name=":0"/> La novel·la alterna el relat amb els textos de dotze cartes entre els protagonistes. En la prima carta, per exemple Konrad escriu a Lara com malviuen a la ciutat, però així i tot té ganes de viure per la il·lusió tornar a veure Lara i envoltar-se de gent que no es limita a esperar. En la segona Arif explica als seus amics que no podrà col·laborar en el seu diari perquè ja fa molt temps que no escriu res. Sense cap manera de comunicar-se, les històries d'altra gent li ajuden a viure el dia a dia, en la tercera Norah explica a la seva família que la seva filla Elma és morta degut al càncer, també descriu com va superant la tristesa amb la feina d'ajudar persones que no tenen menjar; donant-los àpats al restaurant, i així successivament.
 
== Referències ==
2.754.378

modificacions