Revisió del 14:58, 22 feb 2021 modifica PereBot (discussió \| contribucions) Bots 928.790 edits m Robot posa la Categoria:Morts a Massachusetts a partir de Wikidata ← Edició anterior		Revisió del 21:54, 29 març 2021 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.411.706 edits m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. Etiqueta: PAWS [2.1] Edició següent →
Línia 4: '''Elisha Gray''' ([[Barnesville (Ohio)]], [[Estats Units]], [[2 d'agost]] de [[1835]] - [[Newtonville]] ([[Massachusetts]]), [[21 de gener]] de [[1901]]) fou inventor del [[telèfon]], independentment d'[[Antonio Meucci]] o d'[[Alexander Graham Bell]]. Va néixer en un entorn familiar rural i membre de la [[Societat Religiosa d'Amics]] (Quaker).<ref name=":0">{{Ref-web\|títol=Elisha Gray\|url=https://ohiohistorycentral.org/w/Elisha_Gray\|consulta=2020-05-12\|llengua=anglès\|editor=Ohio History Central}}</ref> Els pares, dedicats a les tasques de la granja, tenien pocs recursos econòmics i va haver d'abandonar l'escola molt aviat perquè el seu pare va morir i havia d'ajudar la seva mare a tirar la família endavant. Malgrat tot, volia acabar els estudis i, un cop finit l'escola preparatòria, va entrar a l'[[Oberlin College]] mentre treballava de fuster per poder pagar-se els estudis. En la seva etapa universitària, va començar a sentir una especial passió per tot allò que estigués relacionat amb l'[[electricitat]]. Va ser l'any 1867 quan li van concedir la seva primera patent per un aparell que consistia en un [[telègraf]] millorat. Gray va fundar la Western Electric Manufacturing Company el 1872. El 1888 i el 1891, Gray va patentar una màquina que va anomenar «telautògraf» una mena d'antecessor del [[fax]], que tenia la capacitat de transmetre facsímils d'escriptura o dibuixos. Aquesta invenció va suposar una contribució significativa a la tecnologia de transmissió de dades del {{Segle\|XX}} XX. Gray va obtenir aproximadament setanta patents. Va impartir classes a la Universitat d'Oberlin durant molts anys.<ref name=":0"/> El [[14 de febrer]] de [[1876]], va registrar una sol·licitud de [[patent]] per a la transmissió elèctrica de sons a [[Chicago]] ([[Estats Units]]), però Bell havia enregistrat la seva sol·licitud abans.<ref>{{Ref-publicació\|article=Elisha Gray and the Telephone: On the Disadvantages of Being an Expert\|url=https://www.jstor.org/stable/3103488?origin=crossref\|publicació=Technology and Culture\|data=1975-04\|pàgines=133\|volum=16\|exemplar=2\|doi=10.2307/3103488\|nom=David A.\|cognom=Hounshell}}</ref> Bell patentà el seu sistema telefònic el 7 de març de 1876, només tres hores abans que ho fes Elisha Gray amb un invent similar. Bell i Gray havien treballat separadament i sense conèixer de la feina que feia cadascú; però, finalment, van coincidir el dia de patentar els seus respectius telèfons.<ref name=Brotons>{{ref-llibre \|cognom= Brotons \|nom= Ròmul \|títol= El triomf de la imaginació, 60 invents que han canviat el món (o gairebé) \|url= http://www.albertieditor.cat/ficha.php?id_producto=5878 \|editorial= Albertí Editor \|lloc= Barcelona \|any= 2010 \|pàgines= 137 \|isbn= 978-84-7246088-1 }} {{Webarchive\|url=https://web.archive.org/web/20141006100445/http://www.albertieditor.cat/ficha.php?id_producto=5878 \|date=2014-10-06 }}</ref> S'inicià un procés judicial per dirimir la paternitat de l'invent que, deu anys després, donà la raó a Bell.<ref>{{Ref-publicació\| publicació =Sàpiens\|títol=Història del telèfon: la guerra entre Bell i Antonio Meucci\|url=https://www.sapiens.cat/epoca-historica/historia-contemporania/el-telefon-quin-gran-invent_15155_102.html\|data=14 de febrer de 2019\|nom=Cristina\|cognom=Masanés\| nom2= Santiago\|cognom2=Riera\|citació=Posteriorment, totes les reclamacions i demandes presentades per reconèixer la paternitat de l'invent per part de Gray van ser inútils. Graham Bell va guanyar totes les batalles legals.}}</ref> Un estudi més recent del 2008<ref>{{Ref-llibre\|edició=1st ed\|títol=The telephone gambit : chasing Alexander Graham Bell's secret\|url=https://www.worldcat.org/oclc/154706852\|editorial=W.W. Norton & Co\|data=2008\|lloc=Nova York\|isbn=978-0-393-06206-9\|cognom=Shulman\|nom=Seth\|llengua=anglès\|pàgines=}}</ref> basada en documents que la família de Bell només va fer públiques el 1999. L'històric Shulman aporta proves que Bell va robar la idea amb complicitat d'un funcionari de l'oficina dels patents.<ref>{{Ref-publicació\|cognom=Bernal\|nom=Mauricio\|article=Un llibre aporta proves que Bell va robar l'invent del telèfon\|publicació=El Periódico\|url=https://www.elperiodico.cat/ca/societat/20071228/un-llibre-aporta-proves-que-bell-va-robar-linvent-del-telefon-5501637\|data=28/12/2007}}</ref>

Elisha Gray: diferència entre les revisions