Esteganografia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
||
Línia 1:
L''''esteganografia''' és l'art i la ciència d'escriure missatges ocults de tal manera que només en conegui l'existència el destinatari previst; a diferència de la [[criptografia]], en què l'existència del missatge per ell mateix no s'oculta, però el contingut és amagat.<ref name=
== Història ==
La paraula "steganografia" té origen [[Grec modern|grec]] i vol dir "''escrit ocult o tapat''". Els seus orígens es remunten a l'any [[440 aC]]. L'historiador [[Heròdot]] va mencionar dos exemples d'esteganografia a les seves ''[[Històries d'Heròdot|Històries]]''.<ref>{{ref-publicació|url=http://www.cl.cam.ac.uk/~fapp2/publications/ieee99-infohiding.pdf |format=pdf |títol=Information Hiding: A survey |publicació=Proceedings of the IEEE (special issue) |cognom= Petitcolas |nom=FAP |coautors=Anderson RJ; Kuhn MG |volum=87 |exemplar=7 |pàgines=1062–78 |consulta=2008-09-02 |doi=10.1109/5.771065 |any=1999}}</ref> [[Demarat d'Esparta|Demeratus]] va escriure un missatge per alertar d'un possible atac a Grècia, escrivint-lo en una tauleta de fusta i la va cobrir de cera. Les tauletes de cera s'utilitzaven com a superfície d'escriptura reutilitzable. Un altre exemple de l'ús de l'esteganografia el trobem en [[Histiaeus]], que rapava el cap dels seus esclaus més fidels i els tatuava un missatge. Quan el cabell els creixia, el missatge quedava ocult. El propòsit d'aquests missatges fou instigar una revolta contra els [[Pèrsia|perses]].<ref name=
Més tard, [[Johannes Trithemius]] va escriure ''Steganographia'', un tractat de criptografia i esteganografia disfressat de llibre de [[màgia negra]].
Línia 17:
Un missatge esteganogràfic (el ''text clar'') sovint s'encripta primer per mètodes tradicionals, i després el ''text tapadora'' es modifica en certa manera per contenir el missatge encriptat (''text xifrat''), resultant en un ''text esteganogràfic''. Per exemple, la mida de lletra, l'espaiat, l'estil o altres característiques del text tapadora es poden manipular per dur el missatge ocult. Només el destinatari (que ha de conèixer la tècnica usada) pot recuperar el missatge i desxifrar-lo. Se sap que [[Francis Bacon]] va suggerir aquesta tècnica per ocultar missatges ([[Xifratge de Bacon]]).
L'avantatge de l'esteganografia sobre la criptografia sola és que els missatges no atreuen l'atenció a si mateixos, als missatgers, o als destinataris. Un missatge codificat no ocult generarà sospites per molt robust que sigui el mètode criptogràfic i pot resultar incriminatori per si mateix, ja que en alguns països l'encriptació és il·legal. En canvi el defecte més important és que, si es descobreix el missatge, el significat resulta transparent, per això habitualment s'utilitza juntament amb la criptografia.<ref name=
== Referències ==
| |||