Esther Lederberg: diferència entre les revisions

m
Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.
(Recuperant 3 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8)
m (Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.)
{{Infotaula persona}}
'''Esther Lederberg''' (nom de naixement: Esther Miriam Zimmer; [[Nova York]], [[18 de desembre]] de [[1922]] - [[Stanford (Califòrnia)|Stanford]], [[Califòrnia]], [[11 de novembre]] de [[2006]]) va ser una [[Microbiologia|microbiòloga]] [[estatunidenca]] i pionera en genètica bacteriana. Entre les seves aportacions a la biologia destaquen el descobriment dels virus [[Fag lambda|lambda]] (un [[bacteriòfag]]) i del factor de fertilitat ([[plasmidi F]]), el desenvolupament de la tècnica del sembrat per rèplica i la transferència de gens entre bacteris per transducció especialitzada.<ref name=":0">{{Ref-web|url=http://www.semicrobiologia.org/pdf/actualidad/56/02%20MFS%20Lederberg.pdf|títol=Esther Lederberg, pionera de la genética bacteriana|consulta=11 de febrer 2018|nom=Mercè|cognom=Piqueras|format=PDF|llengua=Castellà|obra=SEM@foro (56)|pàgina=5-8|editor=Sociedad Española de Microbiología|mes=Desembre|any=2013|ref=http://www.semicrobiologia.org/pdf/actualidad/56/02%20MFS%20Lederberg.pdf|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20180501004824/http://www.semicrobiologia.org/pdf/actualidad/56/02%20MFS%20Lederberg.pdf|arxiudata=2018-05-01}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.semicrobiologia.org/pdf/actualidad/56/02%20MFS%20Lederberg.pdf|títol=També hi va haver una Lederberg|consulta=11 de febrer 2018|llengua=català|data=23 de desembre 2009|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20180501004824/http://www.semicrobiologia.org/pdf/actualidad/56/02%20MFS%20Lederberg.pdf|arxiudata=2018-05-01}}</ref>
 
Esther Miriam Zimmer (Lederberg és el cognom del seu primer marit) va néixer al [[Bronx]], a [[Nova York]], el 18 de desembre de 1922 en una família de classe baixa, que va veure's molt afectada per la gran depressió econòmica. Va estudiar, amb una beca, a [[Hunter College]], de Nova York, i la seva idea era graduar-se en francès o literatura, però la ciència va interessar-li més i es va graduar en bioquímica. Després de graduar-se va treballar durant un temps a la Institució Carnegie de Ciència de Washington i després va marxar a la [[Universitat de Stanford]], a Califòrnia, on va compaginar estudis de genètica amb un treball d'ajudant de classe per poder mantenir-se i pagar-se els estudis. El desembre de 1946, després d'obtenir el màster en genètica, va casar-se amb [[Joshua Lederberg]]. El seu marit, tot i ser tres anys més jove, era ja professor a la Universitat de Wisconsin, a Madison, on ella també va traslladar-se. A Madison, va col·laborar amb ell mentre ella feia el doctorat, que va acabar el 1950, el mateix any que fa la descoberta del fag lambda, el qual esmenta breument el 1951,<ref>{{Ref-publicació|cognom=Gottesman|nom=Max E.|cognom2=Weisberg|nom2=Robert A.|article=Little Lambda, Who Made Thee?|publicació=Microbiological and Molecular Biology Reviews|llengua=anglès|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC539004/|consulta=11 de febrer 2018|volum=68(4)|any=2004|pàgines=796-813|doi=10.1128/MMBR.68.4.796-813.2004}}</ref> però no en publica una descripció detallada, amb el seu marit, fins al 1953.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Lederberg|nom=Esther M.|cognom2=Lederberg|nom2=Joshua|article=Genetic Studies of Lysogenicity in Escherichia coli|publicació=Genetics|llengua=anglès|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1209586/pdf/51.pdf|consulta=11 de febrer 2018|volum=38|any=1953|pàgines=51-64}}</ref>
El 1958, Joshua Lederberg va rebre la meitat del premi Nobel de fisiologia o medicina "per les seves descobertes relacionades amb la recombinació genètica i l'organització del material genètic en els bacteris".<ref>{{Ref-web|url=https://www.nobelprize.org/nobel_prizes/medicine/laureates/1958/lederberg-facts.html|títol=Joshua Lederbergs - Facts|consulta=11 de febrer de 2018|llengua=anglès|data=}}</ref> Bona part d'aquell treball l'havia fet amb la seva esposa, però només a ell se li va reconèixer el mèrit. Aquell mateix any els Lederberg van traslladar-se a la Universitat de Stanford, on ell va començar a dirigir el Departament de Genètica. Esther va incorporar-se al Departament de Microbiologia on, malgrat el seu excel·lent currículum, només va aconseguir un lloc de treball molt per sota de la seva capacitat professional i sense una plaça fixa.
 
El 1966, la parella va divorciar-se. Esther va romandre a la Universitat de Stanford, i hi va fundar el Centre de Referència de Plasmidis, que va dirigir fins al 1985, un any després de la seva jubilació oficial. Tenia una gran afició per la música antiga i, amb altres persones, va fundar una orquestra d'aficionats en què ella tocava la flauta dolça. El 1988 va conèixer Mattew Simon, amb qui compartia la passió per la música, i el 1993 es van casar.<ref name=":0"/>
 
Esther Lederberg va morir a Stanford l'11 de novembre de 2006 a causa d'una pneumònia. El diari britànic ''The Guardian'' li va dedicar una necrològica amb una entradeta que deia "Va fer treball pioner en genètica, però va ser el seu marit qui va guanyar un premi Nobel".<ref>{{Ref-web|url=https://www.theguardian.com/science/2006/dec/13/obituaries.guardianobituaries|títol=Esther Lederberg|consulta=11 de febrer de 2018|nom=Caroline|cognom=Richmond|llengua=anglès|data=13 de desembre 2006}}</ref>
2.847.833

modificacions