Diferència entre revisions de la pàgina «Focke-Wulf Fw 61»

m
Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.
m (Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.)
== Disseny i desenvolupament ==
[[Fitxer:Focke-Wulf FW 61.jpg|esquerra|miniatura|Focke-Wulf Fw 61 V1 (Matrícula D-EBVU)]]
El professor [[Henrich Focke]], amb del desenvolupament del [[Focke-Wulf Fw 186|Fw 186]] i a través del seu treball anterior amb els [[Autogir|autogirs]] C.30 construïts sota llicència<ref name=":0">{{Ref-llibre|títol=Germany's secret weapons of World War II|url=https://www.worldcat.org/oclc/828418704|lloc=Londres|isbn=978-1-909160-56-9|cognom=Ford, Roger, 1947-}}</ref> va arribar a la conclusió que les limitacions dels autogirs només podrien ser eliminades per una aeronau capaç de vol vertical, l'helicòpter. Ell i el pilot de proves [[Gerd Achgelis]] van iniciar el disseny d'aquest helicòpter el 1932. Un prototip, construït el 1934 i propulsat per un petit motor de dos temps, va portar la promesa d'èxit. Avui, es pot veure al Deutsches Museum de Munic.
 
El 9 de febrer de 1935, Focke va rebre una comanda per a la construcció d'un prototip, que va ser designat Fw 61; L'aeronau va basar-se en un avió d'entrenament ben provat, el Focke-Wulf Fw 44 Stieglitz.
 
Utilitzant la tecnologia del rotor amb llicència de la Cierva Autogiro Company, un motor radial impulsava un parell de rotors col·locats en una estructura tubular d'acer a esquerra i dreta del fuselatge.<ref name=":0"/> Cada rotor principal es componia de tres pales articulades i de forma cònica, accionades pel motor a través d'engranatges i eixos. El control longitudinal i direccional es va aconseguir mitjançant el pas cíclic i l'ascensió asimètrica del rotor. La contra-rotació dels dos rotors va resoldre el problema de la reacció del [[parell de forces]]. La petita hèlix frontal accionada directament pel motor era només per proporcionar el flux d'aire necessari per refredar el motor durant el vol a baixa velocitat o el vol estacionari i proporcionava una empenta cap endavant negligible.<ref name=":1">{{Ref-llibre|títol=German helicopters, 1928-1945|url=https://www.worldcat.org/oclc/24304092|editorial=Schiffer Military History|data=1990|lloc=West Chester, PA|isbn=0-88740-289-5|cognom=Nowarra, Heinz J.}}</ref><ref name=":2">{{Ref-llibre|títol=Focke-Wulf - an aircraft album|url=https://www.worldcat.org/oclc/16244263|editorial=Allan|data=1973|lloc=Shepperton|isbn=0-7110-0425-0|cognom=Smith, J. Richard (John Richard), 1942-}}</ref>
 
Només es van produir dues aeronaus. El primer prototip, el V1 (D-EBVU), va tenir el seu primer vol lliure el 26 de juny de 1936 amb Ewald Rohlfs als controls. A principis de 1937, el segon prototip, V2 (D-EKRA), es va completar i va volar per al seu primer vol. El 10 de maig de 1937, va realitzar el seu primer aterratge amb el motor apagat.
2.361.708

modificacions