Fotògrafs Napoleon: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
||
Línia 5:
Anne Tiffon i Antonio Fernández Soriano van ser els fundadors d'una de les sagues familiars de fotògrafs més importants de Barcelona durant la segona meitat del {{segle|XIX}} i principis del XX, la firma «'''A. i E. Dits Napoleón'''».
Anne Tiffon, més coneguda com a Anaïs Napoleon, va ser la primera de cinc fills del matrimoni entre Alexis Tiffon Barrau, perruquer, barber i pedicur, i Marie Cassan Peyras. La família Tiffon va demanar permís per abandonar França amb destinació a València, permís que els hi va ser concedit el desembre de 1845 i que va fer que es traslladessin a Barcelona el 1846, on finalment es van quedar. Donat que a la Barcelona vuitcentista els noms francesos estaven molt de moda el pare va triar el nom de Napoleó per exercir la seva professió, aconseguint prestigi i una gran clientela.<ref name=
Antonio va estudiar fotografia a França i va entrar com a aprenent al estudi fotogràfic de Charles Chavan per, posteriorment, entrar a treballar a Barcelona com a músic en el regiment d'infanteria de la Constitució número 29 quan va conèixer a Anaïs, encara que continuà amb l'ofici de fotògraf ocasional. Es van casar el 24 de desembre de 1850 a la parròquia de Sant Josep i Santa Mònica i el pare de Anaïs els hi va cedir un espai a la seva consulta, donat que el seu nom comercial era Napoleón, també van adoptar el nom per l'estudi fotogràfic.<ref name=
Es té constància de la seva activitat a partir d'un anunci publicat el 31 de juliol de 1853 al ''[[Correo de Barcelona]]'', el diari publicat per [[Manuel Saurí i Crespí]] entre juliol de 1852 i juliol de 1854.<ref name=
Anaïs va ser una de les primeres dones que van fer [[Daguerreotip]] a Espanya, encara que també era especialista a fer targetes de visita que incloïen fotografies.<ref>{{Ref-llibre|cognom=López Mondéjar|nom=P.|títol=Historia de la Fotografía en España|edició=4ª|llengua=Española|data=1999|editorial=Lunwerg Editores|lloc=Barcelona|pàgines=65|isbn=8477826609}}</ref> Sempre va estar molt interessada per conèixer els avenços fotogràfics i en aplicar-los, no és estrany que cinc dies després de la presentació pública del [[Cinematògraf]] dels [[Germans Lumière]] a Catalunya els Napoleó adquirissin el mateix i l'any 1896 obtinguessin la representació de la casa Lumière a Barcelona.
Línia 17:
== Companyia Napoleon: Evolució del negoci ==
[[Fitxer:PlaçaAngelNapoleon-1.jpg|miniatura|esquerra|Estudi a la plaça de l'Àngel, enderrocat al 1907.]]
La parella va fundar una de les nissagues més importants de fotògrafs de la ciutat, la '''[[Companyia Napoleó]]''', que seguiria amb tres dels seus fills, '''Alejo''' '''Emilio''' (1851), '''Napoleó Francisco''' (1855) i '''Napoleó Fernando''' (1856)<ref name=
L'any 1862 la parella va comprar l'edifici que hi havia al número 15 de la Rambla de Santa Mónica, al costat de la casa familiar, i van contractar dos ajudants encarregats del [[Retoc fotogràfic|retoc]] i l'acoloriment manual de les fotografies.<ref name=
El 1868 obtenen la seva primera medalla en l''''Exposició Aragonesa'''.<ref name=
El 1882, els Napoleon van haver d'enfrontar la mort d'un dels seus fills, Esteban, amb tan sols vint anys, a causa d'un traumatisme cerebral. A causa d'aquesta tragèdia el 30 de desembre de 1882 van decidir constituir una societat en la que, tant el matrimoni, com el fill gran Emilio, tinguessin una participació idèntica. Els Napoleon també van participar en l'[[Exposició Universal de Barcelona]] de l'any 1888 amb l'exhibició de diverses obres.<ref name=
El 1896 es va crear una sucursal de l'estudi a Barcelona a l''''antiga plaça de l'Àngel''', regentada per '''Napoleon Fernando,''' qui havia fracassat en el intent de obrir una botiga de llenceria all carre del Pi.<ref name=
Durant molts anys l'estudi Napoleon de Fotografia va ser l'estudi més conegut i famós de Barcelona. La família disposava de milers i milers de retrats de la burgesia Barcelonina, tant familiars, com polítics, tradicionals, fotomuntatges i fins i tot i podríem trobar algun d'eròtic, ja que Barcelona n'era el major mercat, encara que fos un mercat il·legal.
L'any 1896 els Napoleon van adquirir un [[projector cinematogràfic]] i van aconseguir ser els representants de la '''Casa Lumière''' a [[Barcelona]], esdevenint així els primers cinematògrafs de la ciutat. El [[Sala de cinema|cinema]], anomenat ''Cinématographe Lumière'', amb capacitat per unes dues-centes persones, més cinquanta seients preferents i situat a la planta baixa de la casa familiar a la [[Rambla de Santa Mònica|Rambla de Santa Mónica]], va ser inaugurat el 20 de desembre de 1896, sembla que amb la presència dels germans Lumière.<ref name=
El 21 de juliol de 1912 Anaïs Tiffon morí amb vuitanta dos anys, sent enterrada al cementiri de Montjuïc el dia 23 en el panteó familiar de la via de Santa Eulàlia, número 14 que el matrimoni havia adquirit l'any 1885.<ref name=
L'any 2015 es van inaugurar al barri de [[Fort Pienc]] els jardins d'Anaïs Napoleon en un interior d'illa amb entrada des del número 155 del carrer de la Marina a Barcelona.<ref name=
== Fons personal ==
| |||