Genoveva de Brabant: diferència entre les revisions

La història és un exemple típic de la història d'una dona acusada falsament i injusta d'infidelitat per un pretendent a qui ha refusat. Genoveva era natural del [[Ducat de Brabant]] i es va casar amb el comte palatí Sigfrid de [[Trèveris]], i va ésser acusada pel majordom Golo, que s'havia enamorat de la seva senyora. En veure's rebutjat, va voler venjar-se i va enviar un missatge a Sigfrid, que era absent en campanya, comunicant-li que Genoveva l'havia enganyat i que havia quedat prenyada. El comte, induït pel seu servent, va dir-li que fes matar l'esposa infidel i el nounat. Golo envià Genoveva amb uns servents al bosc, perquè la himatessin matessinallí mateix, però els servents, commoguts, no va ésserser capaços de fer-ho i deixarenvan deixar viure la dona amb la condició que mai no sortís d'aquell bosc de les Ardenes per on, d'altra banda, mai ningú no passavahi maipassava. Genoveva trobà una petita cova i hi visqué durant sis anys amb el seu fill, amb l'ajut d'una [[daina]] que vivia amb ells i els proveïa de llet.

Passats els anys, SiegfriedSigfrid va anar a caçar i, essent al bosc, la cérvola se li aturà al davant i marxà correntcorrents; Siegfried va seguir-la i arribà així a la cova, on trobà la dona i el nen. Els reconeguéva revinèixer i veiéva veure en el fet un senyal diví i entenguéva entendre la innocència de la seva esposa. La va portar a la cort i enva proclamàproclamar-ne la innocència, fenti va fer executar públicament el traïdor Golo. Genoveva va fer construir una capella a la cova on havia viscut.

Poc després, Genoveva, afeblida per les penúries, va morir, i Sigfrid, penedit, va ingressar en un monestir a fer penitència. El poble va considerar la comtessa morta una santa i venerà la capella que havia construït, anomenada ''Frauenkirche'' (Capella de la Senyora), on va ésserser sebollidaenterrada.

Les versions més detallades de la llegenda la situen al {{segle|VIII}}, durant l'imperi de [[Carlemany]], però es contradiuen en els noms dels personatges i en l'atribució de llocs, títols o dates, tretsincongruències habituals en les llegendes sense fonamentació real. La història, inversemblant i amb detalls propis de llegendes i rondalles populars diverses, sembla basar-se en el fet real que el gener de 1256, el Comte Palatí [[Lluís II, duc de Baviera]] va fer matar la seva esposa Maria de Brabant, sospitosa d'infidelitat. Jutjada i trobada culpable, fou decapitada; després es demostrà que era innocent i Lluís, com a penitència, es retirà un temps a una ermita i va fundar l'abadia de Fürstenfeld, prop de [[Munic]].