Capella de música: diferència entre les revisions

 

Els antecedents de les capelles de música les trobem en les escoles de cant existents en els principals monestirs i catedrals durant l'[[Edat Mitjana]] i les principals capelles es troben ja plenament formades i estructurades durant el [[Renaixement]].

 

El principal responsable de la capella de música era el [[mestre de capella]]. En funció del tipus de música que s'hagués de fer en aquella capella -cosa que podia venir determinat tant per l'estil predominant al moment com pel fet de si predominava la pràctica de la [[música religiosa]] o de la [[música profana]]- es buscava que la persona que tingués aquest càrrec tingués unes capacitats i aptituds o bé unes altres. En general el mestre de capella era el responsable últim del bon funcionament de la capella: responsable de determinar el [[repertori]] que interpretaria, de compondre'l en la majoria de casos, d'obtenir còpies de repertori provinent d'altres centres quan fos desitjable, d'assajar aquest repertori, d'ensenyar cant i música en general als nens o adolescents que cantaven les veus superiors en la [[polifonia]] (i en molts casos també era responsable d'altres elements referits a aquests nens com per exemple el seu aprenentatge d'uns instrument, de la seva instrucció o formació general i fins i to de la seva manutenció), de dirigir el grup en les seves interpretacions, i de representar els músics davant dels responsables de la institució a la qual pertanyia la capella.

 

Durant segles, i fins a la fi de l'[[antic règim]], el càrrec de mestre de capella va representar el màxim escalafó al qual podia arribar un [[professions de la música|professional de la música]] de manera que molts dels [[compositor|compositors]] dels segles [[segle XV|XV]] al [[segle XVIII|XVIII]] van exercir de mestres de capella. Per això era freqüent que, a més de les seves obligacions al servei de la capella, fossin requerits per a altres tasques, com exàmens, oposicions, etc.

 

El nombre i tipologia dels cantors i instrumentistes va variar, també, en funció dels estils i dels tipus d'institució al qual servien, atenent a si era de tipus secular o religiós, i a les despeses que aquesta institució hi dedicava.

La composició dels grups instrumentals de les capelles va anar variant des d'una composició quasi centrada en instruments de vent al [[Renaixement]], cap a una de més diversificada cap al [[segle XVII]] en el temps del [[Música del Barroc|Barroc]] fins a encaixar força amb la plantilla orquestral a finals del [[segle XVIII]] en el període del [[música del classicisme|Classicisme]].

Durant el [[segle XVIII]], a les capelles musicals dels temples de Catalunya hi tenia un paper especialment destacat l'[[organista]] que no sols havia de tocar l'[[orgue]] a la [[litúrgia]], compondre música per a tocar-la ell mateix, improvisar en molts moments, i ensenyar a tocar aquest instruments als [[escolà|escolans]], sinó que havia de substituir al mestre de capella quan fos necessari, de manera que acabava convertint-se en un sots director, el segon responsable de la institució.

 

D'aquesta manera les capelles de música van esdevenir no sols estructures d'interpretació musical, sinó també centre de composició, de còpia i difusió de música, i les principals escoles de música d'aquest llarg període. Les famílies que descobrien unes aptituds musicals en els seus fills i els volien donar una educació musical de qualitat ben sovint els enviaven a les capelles de més anomenada, que a Catalunya durant un llarg període de temps varen ser l'[[Escolania de Montserrat]] i la [[Catedral de Barcelona]].

 

[[Categoria:Música]]