Stadion: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants
Recuperant 1 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8
Línia 8:
En els Jocs Olímpics, l'estadi (edifici) era prou gran com perquè poguessin competir-hi fins a vint corredors, en una distància al voltant de 183 m.<ref>[http://ablemedia.com/ctcweb/glossary/glossarys.html#stadion Stadion.]</ref><ref name="Harris">{{Ref-llibre|cognom=Harris|nom=H.A.|títol=Greek Athletes and Athletics| editor=Hutchinson|lloc=Londres|any=1964|pàgines=65-66}}</ref> En puritat, segons la mitologia, hauria de mesurar 600 vegades la longitud del peu d'Hèrcules però hi havia diferents mesures a les diferents seus dels jocs ja que la pista original de l'estadi d'[[Olímpia]] mesurava aproximadament 192 m de llarg per 29 m d'ample, les de [[Nemea]] i [[Delfos (ciutat)|Delfos]] eren de 178 m i la més llarga, la de [[Pèrgam]], tenia 210 m.
 
Els encarregats (organitzadors anomenats ''agonothetai'', ἀγωνοθέται i els jutges, denominats els [[Hel·lanòdica|hel·lanòdics]]) se situaven en una tribuna, mentre els espectadors prenien plaça en els talusos per poder seguir l'acció de prop.<ref>Nathalie Roy, [http://www.museedesantiquites.fr/docs/dossier-enseignant-j.o.pdf « Tous aux Jeux ! Le sport dans l'Antiquité »] {{WaybackWebarchive|url= https://web.archive.org/web/20130927153705/http://www.museedesantiquites.fr/docs/dossier-enseignant-j.o.pdf |date=201309271537052013-09-27 }}, exposició del 12 de maig al 30 de setembre de 2012 al ''Musée départemental des Antiquités de Rouen''.</ref> La carrera començava a toc de [[Trompeta|trompetes]] per silenciar la multitud i els [[herald]]s anunciaven al públic el nom dels atletes i el nom del seu pare i la seva ciutat natal. Al començament de cada carrera, els funcionaris es posicionaven en la graella de sortida per assegurar-se que no hagués sortides en fals i un dels jutges, donava als corredors l'ordre de prendre les seves posicions: en [[Grec antic|grec]] πόδα παρὰ πόδα, literalment "peu amb peu", és a dir, "Als seus llocs!"). La pista era de terra piconada. La línia de sortida denominada ''afesis'', es va senyalitzar a partir del segle V mitjançant una [[pedra calcària]] blanca ([[Grec antic]] βαλβίς), ''balbís'') lleugerament elevada i es cavaven dues escletxes (separades entre 10 a 12&nbsp;cm) per subjectar les puntes dels peus.
 
També hi havia jutges al final de la pista per decidir qui era el guanyador i per assegurar-se que ningú els enganyava. Si les autoritats decidien que hi havia hagut un empat, la carrera tornava a començar. Els corredors, [[Nuesa|nus]], començaven la carrera des d'una posició dempeus, amb les cames lleugerament flexionades, amb el tors avançat, probablement amb els seus braços estesos al davant, per sobre del dispositiu de partida (ὕσπληγξ, ''hýsplex'', com una corda), en lloc de començar ajupits, com els corredors moderns.<ref name="Harris"/> El jutge de sortida, cridava, ἔτοιμοι ("Llestos!"), i després, ἅπιτε ("Ja!") i es baixava la barrera. A Olimpia es corria en línia recta cap al [[Temple de Zeus Olímpic (Olímpia)|Temple de Zeus]] fins a aconseguir la línia de meta anomenada ''Terma''.<ref>Miller, 2001, p. 83.</ref>