Trifília: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
m https://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=ciutat&operEntrada=0 |
||
Línia 21:
== Història ==
El país fou poblat pels [[caucons]] i parorets i fou sotmès pels [[epeus]], parents dels etolis, que no van expulsar als antics habitants. Es van formar vuit estats, el més important dels quals era Pisa. Els dòrics van donar les torres al nord de Trifília als etolis que es van barrejar amb els epeus i van originar els eleus (ciutat principal: [[Elis]]), mentre les terres de Trifilía eren ocupades pels [[mínies]], expulsats de [[Lacònia]], que van fundar sis ciutats
Després de la [[Pau de Nícies]], el [[421 aC]], [[Esparta]] va donar suport als petits estats per evitar que cap pogués arribar a ser massa fort i això va provocar la revolta de [[Lèpreon]] a Trifília, que va demanar ajut dels espartans. Esparta va reconèixer la seva independència i va enviar un exèrcit. Llavors Èlide va entrar en una lliga entre [[Argos (Argòlida)|Argos]], [[Corint]] i [[Mantinea]], però després de Mantinea van haver de reconèixer la independència de Trifília, cosa que Elis no ho va fer de grat, de manera que quan Esparta va haver imposat la seva hegemonia sobre [[Atenes]], es va dirigir contra Elis i li va exigir renunciar al domini sobre les ciutats dependents i pagar unes quotes tributàries degudes a Esparta; com que no va rebre resposta satisfactòria, el rei Agis va envair el país el [[402 aC]] i al cap de tres anys Elis va demanar la pau i va renunciar a les ciutats de Trifília i a [[Làsion]] (reclamada pels arcadis), a algunes ciutats del districte muntanyós d'[[Acrorea]], i al port de [[Cil·lene]] (que fou lliurat a Esparta). Elis va conservar el districte de la [[Pisàtida]] (l'Èlida va romandre reduïda a la part costanera de l'[[Èlida buida]] i Pisàtida) i la presidència del festival olímpic ([[400 aC]]).
| |||