Diferència entre revisions de la pàgina «Codi genètic»

m
Enllaços
(Recuperant 1 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8)
m (Enllaços)
 
 
== Característiques ==
* És universal. És a dir, la interpretació dels [[codó|codons]] per [[aminoàcidaminoàcids]]s és igual en totes les cèl·lules; des dels [[bacteri]]s fins a l'[[home]], tots els [[gen]]s són interpretats de la mateixa manera. Només existeixen algunes excepcions en uns pocs [[triplet (biologia)|triplets]] en [[mitocondri]]s i alguns [[protozou]]s.
* No és ambigu, ja que cada triplet té el seu propi significat.
* Tots els triplets tenen sentit, bé codifiquen un aminoàcid o bé indiquen terminació de lectura.
 
== Descobriment ==
El codi genètic va ser descobert l'any 1961 pels investigadors Niremberg i Khorana,.<ref>[http://oliba.uoc.edu/adn/index.php?option=com_content&view=article&id=116&Itemid=246&lang=ca Niremberg i Khorana, els hackers de l'ADN] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20091222153502/http://oliba.uoc.edu/adn/index.php?option=com_content&view=article&id=116&Itemid=246&lang=ca |date=2009-12-22 }} al Museu Virtual Interactiu sobre la Genètica i l'ADN.</ref> Aquests investigadors van sintetitzar oligonucleòtids (petites cadenes d'ARN) de diferents mides i amb diferents seqüències i els van posar en condicions perquè se sintetitzessin [[pèptid]]s a partir de la informació escrita. Van recollir per a cada cas el pèptid resultant i van analitzar quins [[aminoàcidaminoàcids]]s el componien, i en quin ordre. Associant la seqüència de l'oligonucleòtid amb la del pèptid i fent oligonucleòtids cada cop més complexos van aconseguir determinar que cada tres nucleòtids ([[codó]]) hi havia codificat un aminoàcid, i quines seqüències de nucleòtids donaven lloc a cada aminoàcid.
 
== Tipus de codó ==
1.379.076

modificacions