Tercer Orde Regular de Sant Francesc: diferència entre les revisions

m
Plantilles
m (Tipografia)
m (Plantilles)
A més de la fundació dels ordes dels [[Frares Menors]] i les [[clarisses]], sant Francesc d'Assís va voler donar també instruccions als laics que volien participar, sense fer-se religiosos, de l'espiritualitat i la regla dels seus ordes. Aquests laics serien el '''Tercer Orde de Sant Francesc''' (T.O.F.), anomenats també '''Orde Franciscà de la Penitència'''. Per a ells, Francesc redactà la ''Prima Lettera ai fedeli penitenti'' ([[1215]], ''Primera carta als fidels penitents''), la ''Seconda Lettera ai fedeli penitenti'' (''Segona carta'') i el ''Memoriale propositi'' o ''Regola antica'' ([[1221]], ''Regla antiga'').
 
La regla d'aquest moviment laic va ser elogiada per molts papes i aprovada definitivament per [[Nicolau IV]] amb la butlla ''Supra Montem'' del [[18 d'agost]] de [[1289]]. Al costat dels ''penitents'', que vivien al món, sense prendre l'hàbit, al llarg del {{segle |XIII}} van néixer espontàniament comunitats de terciaris, que cercaven una implicació major en la pràctica franciscana de la vida evangèlica: el Tercer Orde es dividí, llavors, en '''[[Tercer Orde Secular de Sant Francesc]]''' (T.O.S., des de [[1978]] [[Orde Franciscà Secular]], O.F.S.) i en '''Tercer Orde Regular'''.
 
L'origen dels terciaris regulars és discutit: alguns n'atribueixen la fundació a Santa [[Elisabet d'Hongria]] el 1228; altres, a santa [[Angelina de Marsciano]] el 1395, que va establir a [[Foligno]] (Úmbria) un monestir franciscà de monges terciàries enclaustrades.
2.733.617

modificacions