Matilde de Canossa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: es:Matilde de Canossa |
m Enric IV, emperador romanogermànic |
||
Línia 1:
[[Imatge:Matilde di Canossa.jpg|thumb|250px|Retrat de Matilde de Canossa.]]
Matilde de Canossa ([[Mantua]] [[1046]] – Bondeno di Roncore [[24 de juliol]] de [[1115]]), també anomenada '''''la Gran Comtessa''''' i també coneguda com '''Matilde de Toscana''', va ser una noble [[Itàlia|Italiana]], que es va destacar com la més gran aliada del Papa [[Gregori VII]] durant la ''Querella de les Investidures'' i va participar en la mediació entre l'esmentat Papa i [[Enric IV, emperador romanogermànic|Enric IV]] del [[Sacre Imperi Romà Germànic]].
La Gran Comtessa Matilde de Canossa, també duquessa, marquesa i reina medieval, va ser una poderosa senyora feudal i una de les dones més influents de la [[Edat Mitjana]] degut a les seves actuacions polítiques i militars. Va arribar a dominar tots els territoris italians al nord dels [[Estats Pontificis|Estats de l'Església]]. El [[1076]] va prendre possessió d'un vast territori que comprenia la [[Llombardia]], l’[[Emília-Romanya]] i la [[Toscana]], amb el centre a [[Castell de Canossa|Canossa]].
Línia 14:
=== La querella de les investidures ===
[[Imatge:Hugo-v-cluny heinrich-iv mathilde-v-tuszien cod-vat-lat-4922 1115ad.jpg|250px|thumb|En el castell de Canossa, l’emperador Enric IV agenollat davant de Matilde de Canossa en presència del Papa Gregori VII que l’ha excomunicat.(1115)]]
L'emperador [[Enric IV, emperador romanogermànic|Enric IV]] no estava disposat a renunciar al que considerava un dret de la corona, i desafiant el Papa, el [[1075]] va assignar l'arquebisbat de Milà al clergue Tedald.
Davant de l'amenaça d'excomunió pontifícia per aquesta desobediència, Enric va convocar un [[sínode]] en el qual alguns bisbes "van deposar" el Papa. La resposta de Gregori VII no es va fer esperar: va [[excomunió|excomunicar]] el monarca, el va deposar i va deslligar els seus súbdits del jurament de fidelitat pel qual li devien obediència.
| |||