Càstig: diferència entre les revisions

Hi ha crítics del càstig que argumenten que el càstig dirigit a accions intencionals obliga les persones a suprimir la seva capacitat per actuar de manera intencionada. Els defensors d'aquest punt de vista argumenten que aquesta supressió de la intenció fa que es mantinguin les conductes nocives, fent que el càstig sigui contraproduent. Aquestes persones suggereixen que la capacitat de prendre decisions intencionades hauria d’ésser estimada com a font de possibilitats de millora, citant que la cognició complexa hauria estat una pèrdua d’energia evolutivament inútil si comportés justificacions d’accions fixes i no hi hagués canvis tan senzills com comprendre els arguments hauria estat la protecció més estalviadora de ser enganyats per ells si els arguments fossin per manipulació social i rebutjar la condemna de persones que intencionadament van fer coses dolentes.<ref>''Mind, Brain and Education'', Kurt Fischer, Christina Hinton</ref> El càstig pot ser eficaç per aturar conductes indesitjables dels empleats, com ara tardança, absentisme o rendiment laboral inferior. No obstant això, el càstig no necessàriament fa que un empleat demostri un comportament desitjable.<ref>{{Ref-web|url=https://www.bizjournals.com/wichita/stories/1996/11/18/focus3.html|títol=Punishment in the workplace creates undesirable side effects|cognom=Milbourn Jr|nom=Gene|data=November 1996|consulta=November 21, 2018}}</ref>

 

{{referències}}