Revisió del 12:40, 30 març 2021 modifica Pau Colominas (discussió \| contribucions) Creadors de comptes, Autopatrullats, Reversors 65.605 edits m Correcció lingüística Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 11:34, 1 abr 2021 modifica desfés Nauvomazum (discussió \| contribucions) 2 edits m S'ha canviat el nom de tamborí a tambor (que és el nom correcte que rep a les Pitiüses) a més d'incloure informació afegida. Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 1: {{Infotaula d'instrument musical}} La '''flaüta''' és la [[flauta de tres forats]] pròpia de les [[illes Pitiüses]]. Està dins de la categoria d'[[instrument de vent de fusta\|instruments de vent de fusta]] amb [[embocadura]] de bec i un tub cilíndric d'uns 45 cm de llargada amb tres forats a la part inferior per a la digitació: dos de superiors i un d'anterior. La flaüta es toca seguint la combinació clàssica [[Flauta i tamborí\|~~flaüta~~flauta i el tamborí]] ~~són inseparables~~; la flaüta se sona amb la mà esquerra que, alhora, agafa elun tambor semblant al [[tamborí]] pel canell. iEl tambor és colpejat amb una vareta que es porta a la mà dreta que a les Pitiüses rep el nom de '''tocador''' o '''sonador'''. La flaüta té una escala diatònica i sol anar afinada en Si. Segons la classificació tradicional és considerat un instrument de [[vent fusta]]. És un instrument similar al [[txistu]] del [[País Basc]] o al [[galobet\|galobet o flaütet]] de la [[Provença]]. És un instrument que està fet amb fusta de [[baladre]] i acostuma a estar ricament ornamentada amb gravats fets al cos de l'instrument i, a vegades, fins i tot amb relleus fets també amb la mateixa fusta o amb metall que pot ser [[plom]] o [[Estany (element)\|estany]]. El mateix passa amb el bec de l'instrument, que tot i poder ser únicament de fusta, la majoria de vegades està fet amb un d'aquests dos metalls esmentats.<ref>EEIF, Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera. veu: flaüta</ref> Línia 9: [[Fitxer:Banquet d'Herodes-Pere Garcia de Benavarri-ca.1470.jpg\|miniatura\|esquerra\|Pintura de Pere Garcia de Benavarri. s.XV]] La ''flaüta'' arribà a les Pitiüses després de la [[Conquesta catalana d'Eivissa i Formentera\| conquesta catalana]] de l'any [[1235]] i gràcies a l'aïllament i la insularitat que han patit les illes Pitiüses fins a arribar al {{segle\|XX}} han ajudat al fet que, mentre aquest instrument anava desapareixent de forma gradual de la península Ibèrica a Eivissa i Formentera es conservés. Al [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]] hi ha una [[pintura gòtica]] amb la representació del [[Banquet d'Herodes]] pintada pel pintor català [[Pere Garcia de Benavarri]] on hi apareix un joglar en segon pla que fa sonar una flauta de tres forats acompanyada d'un tamboret. Aquest instrument va patir una forta decadència durant la [[postguerra espanyola]] havent-hi avui en dia un buit generacional en la societat pitiüsa on gairebé no hi ha ningú nascut entre [[1940]] i [[1970]] que sàpiga sonar aquest instrument. Així i tot a finals de la dècada de [[1980]] i durant la de [[1990]] hi va haver un cert ànim de renaixença ajudat per l'embranzida de grups i cantautors com [[Isidor Marí]], [[Aires Formenterencs]] o [[Uc]] que han facilitat que la gent jove conegui aquest instrument i aprengui a fer-lo sonar.<ref>Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, veu: Formentera</ref> Línia 16: La '''flaüta''' és present tant als balls tradicionals com en la [[música religiosa]] de les Pitiüses. A banda d'això també gaudeix d'un ampli repertori de peces estrictament musicals anomenades '''gaites'''. Pel que fa a la música ballable, la que se sona al [[ball pagès]], hi predominen dos peces: «la llarga» i «la curta». La llarga és una música ràpida, amb un tempo de quatre per quatre i és la que predomina durant tot el ball a un ritme més o menys accelerat. Pel que fa a la curta, aquest ritme amb la seua respectiva tonada, consta d'un ritme ternari i se sona amb un tipus de ball que té el mateix nom que és més lent i pausat i mostra certes similituds amb el [[ball pla]] de [[Catalunya]]. Tradicionalment, la gent d'edat avançada solia ballar una curta i tot just després els joves ballaven la llarga. La flaüta ha tingut un paper important dins de la missa. En dates assenyalades és comú trobar una '''esquadra de sonadors''' sonant, un dels homes de l'esquadra sona la flaüta acompanyada del tambor mentre que els altres dos que formen l'esquadra sonen un les [[castanyoles]] i l'altre l'[[espasí]]. Dins de la celebració ja hi ha peces de flaüta, '''''gaites''''', que es toquen en moments determinats de la missa. Així tenim ''s'Entrada de Missa'', ''sa Sortida de Missa'', ''es Kyrie'', ''es Credo'', ''s'Alçar a Déu'', ''Oh Maria'', etc. Al Nadal és comú sentir a l'esquadra de sonadors tocant les tradicionals ''caramelles'', unes peces que barregen el [[cant redoblat]] amb el so de tots tres instruments. Després, fora d'aquests ambients més formals és un instrument capaç d'adoptar aires ben informals i festius i hi ha un amplíssim repertori de ''gaites'' que els sonadors han après o fins i tot, a vegades, han creat. Hi ha algunes ''gaites'' que són més conegudes, com ''sa Calera'', ''anàrem a Sant Miquel'', ''es Puig d'en Francolí'', ''es Pas de Maria'', etc. com peces de creació més moderna.<ref>ESCANDELL GUASCH, Jaume ''Aproximació al conjunt flaüta-tambor de les illes Pitiüses'' Col·loquis del Flabiol, 2005</ref>

Flaüta: diferència entre les revisions