Antoni Barceló i Pont de la Terra: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Antoni Barceló i Pont de la Terra''' ([[Palma]], [[Mallorca]], [[31 de desembre]] de [[1717]] - [[30 de gener]] de [[1797]]) fou [[tinent general]] de l'[[Armada Espanyola]].
Va tenir un paper destacat en el combat de la [[pirateria barbaresca|pirateria a la Mediterrània Occidental]], i ja el darrer quart del {{segle|xviii}} estava molt afeblida, tot i que no fou eradicada del tot fins al primer quart del {{segle|xix}}. Per aquest motiu, gaudí d'una gran fama entre el poble mallorquí, que el batià com a '''Capità Antoni''' i li dedicà nombroses gloses i mostres d'afecte.<ref name="GEM"/> L'Ajuntament de Palma el nomenà [[Llista de fills il·lustres de Palma|fill il·lustre]] i li dedicà el seu carrer natal, que el [[1997]] recuperà el nom tradicional de carrer del Vi i el nom del general fou traslladat a un carrer de [[La Bonanova (Palma)|la Bonanova]] (carrer del General Antoni Barceló).<ref>{{ref-llibre |cognom=Bibiloni |nom=Gabriel |enllaçautor=Gabriel Bibiloni |títol=Els carrers de Palma |editorial=Gabriel Bibiloni |lloc=Palma |data=2012 |pàgines=357 |isbn=978-84-616-2222-1}}</ref>
== Orígens ==
Va néixer al [[Puig de Sant Pere (Palma)]], barri de [[
Va començar la seva carrera acompanyant al seu pare en el vaixell correu de [[Barcelona]]. A
El [[1737]] es casà amb Francisca Bonaventura, filla de don Joan Jaume de [[Calvià]].
== Primers combats ==
El [[1738]] amb només vint anys i com a recompensa per haver fet fugir dues [[galiota|galiotes]] algerianes que intentaren assaltar el vaixell correu, el rei en [[Carles III d'Espanya|Carles III]] el nomenà [[alferes de fragata]] honorari. El [[
El juny de [[1753]], juntament amb el xabec del patró Bernat Capó, capturaren una [[galiota]] [[Pirateria marítima|pirata]],<ref name="GEM"/> i en recompensa el Rei renuncià a la seva part del botí, i el nomenà [[tinent de navili]] honorari, i a en Bernat Capó alferes de fragata. L'estiu del [[1756]], després de resultar ferit durant un abordatge davant la costa de [[Catalunya]], el [[Rei]] el nomenà [[tinent de navili]] efectiu de l'armada, cosa que li suposà enveges i algunes enemistats entre els oficials de carrera.
El [[29 de juny]] de [[1762]], ascendí a [[Capità de fragata]], manant un estol de xabecs dedicats a protegir les comunicacions amb el continent i combatre la [[Pirateria marítima|pirateria]]
El [[1769]], i després de capturar “El Cavall Blanc”, un xabec barbaresc que oposà molta resistència, el Capità Antoni (com era conegut popularment) fou ascendit a [[capità de navili]].
== Expedició a Alger ==
L'any [[1775]], participà en l'[[Expedició contra Alger (1775)|Expedició contra Alger]], darrer reducte pirata del [[Mediterrani]], que comandada pel general [[Alejandro O'Reilly]] fou un complet desastre, només minorat per la perícia del
== Bloqueig de Gibraltar ==
Línia 27:
== Bombardeig d'Alger ==
L'[[1 de juliol]] de [[1783]], partí de [[Cartagena]] amb una esquadra de vuitanta-cinc embarcacions. El dia [[1 d'agost]] començà el bombardeig d'Alger, que va durar fins al [[9 d'agost]].{{CC}} En recompensa per aquesta acció, el rei Carles III l'ascendí a tinent general.<ref name="GEM"/>
El [[1784]] dirigí el segon bombardeig d'[[Alger]]. L'esquadra, formada per cent trenta naus, amb mil dos-cents cinquanta canons i catorze mil cinc-cents seixanta-dos homes, partí de Cartagena el [[28 de juny]] i el [[12 de juliol]] s'inicià el combat. Després d'aquest segon bombardeig les autoritats d'Alger es decidiren a pactar el fi de la [[Pirateria marítima|pirateria]].<ref>María Teresa Renom i Ferrer, ''[http://books.google.cat/books?id=qRcmannD4-QC&pg=PA35&dq=Antoni+Barcel%C3%B3+i+Pont+de+la+Terra&hl=ca&ei=ZF0QTY-OJZHLswbm0NjjDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CC8Q6AEwAQ#v=onepage&q=Antoni%20Barcel%C3%B3%20i%20Pont%20de%20la%20Terra&f=false Miquel Ferrer i Bauçà, protagonista en la societat de Mallorca]'', p.35</ref>
== Setge de Ceuta ==
El [[1790]], quan ja havia fet els 73 anys, el rei en [[Carles IV d'Espanya|Carles IV]] li donà el comandament de la flota que es trobava a [[Algesires]] amb ordres d'ajudar a aixecar el setge que el [[soldà del Marroc]] havia posat a [[Ceuta]], però quan el Capità Antoni arribà, els marroquins ja l'havien aixecat.<ref name="GEM"/> El [[1791]] es tornà a repetir l'atac marroquí, però entre intrigues i indecisions, l'atac que tant desitjava dur a terme el Capità Antoni no es realitzà, retornant a [[Mallorca]] el [[28 de juliol]] de [[1792]], on va passar els darrers anys de la seva vida.
== Referències ==
| |||