Revisió del 23:06, 15 feb 2021 modifica CarlesVA (discussió \| contribucions) Autopatrullats 38.256 edits Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 12:20, 1 abr 2021 modifica desfés Joan Gené (discussió \| contribucions) Autopatrullats 29.784 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 4: [[fitxer: Arudsch-barbarossa.jpg\|miniatura\|[[Oruç Reis]], també conegut com a ''Barba-roja'']] == Història == Des de molt antic -com testimonia la campanya duta a terme per [[Juli Cèsar]] contra els pirates- i organitzadament des del {{segle\|XIV}}, ella [[mar ~~Mediterrani~~Mediterrània]] va conèixer nombroses incursions de pirates i [[corsari]]s [[Imperi otomà\|turcs]] i [[barbaresc]]s que atacaven les naus i costes europees enmig del conflicte entre el [[cristianisme]] i l'Islam, que va culminar amb la [[Guerra de Granada\|conquesta cristiana de Granada]] i la turca de [[Caiguda de Constantinoble\|Constantinoble]], [[Xipre]] i [[Creta]]. Els barbarescos comptaven amb els importants ports de [[Tànger]], [[penyal de Vélez de la Gomera]], [[Sargel]], [[Mers el-Kebir]] i els ben defensats a Tunis i Algèria, fins i tot a [[Trípoli (Líbia)\|Trípoli]], ~~des~~ dels quals podien atacar qualsevol punt del sud europeu i refugiar-se amb rapidesa portant els ostatges pels quals es demanava rescat. Des d'aquestes fortaleses, els barbarescos atacaven els ports del sud de la península Ibèrica, l'arxipèlag de les [[Balears]], [[Sicília]] i el sud de la península Itàlica. Tant és així que el cronista Sandoval va escriure: «Diferents corrien les coses en l'aigua: perquè d'Àfrica sortien tants corsaris que no es podia navegar ni viure en les costes de Castell».<ref Name="aventura83"> Ramiro Feijoo, «España pone pie en Berbería, Mazalquivir», n.º 83 de La Aventura de la Historia, Arlanza Ediciones, Madrid, setembre de 2005 </ref> Linha 12 ⟶ 13: La península Ibèrica patia molts més atacs que la Itàlica, perquè es comptava amb el coneixement de la llengua, les costes i els costums dels andalusins que havien abandonat la península amb la [[Reconquesta\|conquesta cristiana]]<ref name="aventura83"/> i en terra, comptaven amb la connivència dels altres andalusins. D'aquesta manera, les velles incursions medievals, com la [[cavalcada]] o l'[[aldarull]], tornen a practicar-se des del mar. La major part de les naus barbaresques eren [[galera\|galeres]] de poc [[francbord]], propulsades per rems. Els rems eren accionats per multitud d'esclaus no musulmans, alguns raptats de països europeus i d'altres comprats a l'Àfrica subsahariana. La galera generalment tenia un sol pal amb una vela quadrangular. Les accions barbaresques van anar augmentant en nombre i gosadia, arribant a prendre possessions a l'[[illa d'Eivissa]], [[Mallorca]] i en la mateixa Espanya continental amb atacs a [[Almuñécar]] o [[València]].<ref name = "aventura88" > Esteban Mira Caballos, «Corsarios, tábanos del Imperio», n. º 88 de La Aventura de la Historia, Arlanza Ediciones, Madrid, febrer de 2006 </ref> És ben cert que moltes d'aquestes accions culminaven amb èxit gràcies a la cooperació que els algerians i tunisians obtenien dels [[moriscos]], fins que van ser expulsats per [[Felip III de Castella]].{{CC}} Tot i ser l'[[Oceà Atlàntic\|Atlàntic]] el principal focus d'atenció dels [[Àustries]], les accions a la Mediterrània mai no es van descuidar. Actualment tota la costa mediterrània espanyola està encara marcada per torres de vigilància (des d'una sempre se n'albiren dues) i [[Torre de sentinella\|torres de guaita]]. Aquests pirates van donar origen a una frase que ha perdurat des de llavors: «No hi ha moros a la costa». El mateix que les accions de la que avui es diria ''societat civil'', per alleujar el sofriment dels captius i les seves famílies es fundà l'orde dels [[Mercedaris]], dedicats únicament a reunir i pagar rescats. Linha 20 ⟶ 21: L'apogeu de la pirateria barbaresca va arribar al {{segle\|XVII\|s}}. Gràcies en part a les innovacions del disseny naval introduïdes pel renegat cristià [[Simon Danser]], els corsaris nord-africans van estendre els seus atacs pràcticament per tot el litoral de l'Atlàntic nord. D'aquesta època daten atacs tant al nord com a [[Galícia]], les illes [[Fèroe]] i fins i tot [[Islàndia]]. És possible que, fins i tot, algun d'aquests vaixells hagués aconseguit les costes de [[Groenlàndia]] de manera puntual. Al {{segle\|XVIII}} la pràctica, lluny de decréixer, es va mantenir i fins i tot augmentar en alguns moments, gràcies a la disminució del domini marítim espanyol sobre el Mediterrani occidental amb la pèrdua d'[[Orà]] i [[Mers el-Kebir]] durant la [[Guerra de Successió Espanyola\|Guerra de Successió espanyola]] de [[1700]]-[[1714]]. ~~Les~~Ja el darrer quart del {{segle\|xviii}}, les campanyes de les potències espanyoles contra els ports del nord d'Àfrica s'intensificaren i afebliren molt el corsarisme otomà, en les quals tengué un paper destacat el general mallorquí [[Antoni Barceló i Pont de la Terra\|Antoni Barceló]].<ref>{{GEM\|II\|17\|Barceló i Pont de la Terra, Antoni}}</ref> Tot i així, les accions dels pirates barbarescs no remetrien fins aal primer ~~començaments~~quart del {{segle\|XIX}}, quan països com Gran Bretanya, França i Estats Units van cessar de pagar tributs als reis barbarescos i van començar a realitzar campanyes de càstig contra la base pirata d'Alger. Aquesta va veure destruïda gran part de la seva flota el [[1816]], i el [[1830]] va caure davant les forces franceses, que la usarien com a punt de partida per crear la colònia d'[[Algèria]] al llarg del segle següent. La pressió internacional i la decisió de l'[[Imperi Otomà]] d'eliminar aquesta pràctica, van portar a la fi de la pirateria a [[Marroc]], [[Tunísia]] i [[Tripolitània]] en els anys següents. == Corsaris destacats == Els més famosos corsaris van ser els germans otomans [[Khair ed-Din Barba-rossa]], anomenat ''Barba-rossa'', i el seu germà major [[Oruç Reis]], que van prendre el control d'[[Alger]] a principis del {{segle\|XVI}} i el van convertir en el centre de la pirateria mediterrània durant els següents tres segles, així com establir la presència de [[Imperi Otomà\|l'Imperi otomà]] a [[Àfrica del Nord]], que va durar quatre segles. Altres famosos corsaris almiralls otomans inclouen [[Turgut Reis]] (conegut com a ''[[Dragut]]'' a Occident), [[Turgut Reis]] o [[Kemal Reis]]. Linha 29 ⟶ 31: {{Commonscat}} {{Referències}} [[Categoria:Ràtzies otomanes i pirates]]

Pirateria barbaresca: diferència entre les revisions