Bertha Pappenheim: diferència entre les revisions

referències
m (Robot posa la Categoria:Morts a Hessen a partir de Wikidata)
(referències)
{{Infotaula persona}}
'''Bertha Pappenheim''' ([[27 de febrer]] de [[1859]] - [[28 de maig]] de [[1936]]), coneguda també amb el pseudònim '''Anna O.''' fou una feminista [[Austríacs|austríaca]] jueva, coneguda defensora dels drets de la dona i el xiquet.<ref name=":0">{{Ref-web|títol=Bertha Pappenheim|url=https://jwa.org/encyclopedia/article/pappenheim-bertha|consulta=2021-04-01|llengua=en|editor=Jewish Women's Archive|data=20 de març de 2009|nom=Marion|cognom=Kaplan}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=¿Quién era Anna O.?|url=https://www.fundacionannao.org/es/la-fundacion-annao/iquien-era-anna-o.html|consulta=2021-04-01|llengua=es|editor=Fundación Anna O.}}</ref> Va fundar el moviment feminista jueu el 1904 i el va dirigir durant vint anys, fins a la seva mort, el 1936. Va introduir les dones jueves alemanyes en les qüestions plantejades pel feminisme i les animà a exigir drets polítics, econòmics i socials, així com les responsabilitats corresponents.<ref name=":0" />
 
FouAls 21 anys fou la primera pacient tractada amb el mètode catàrtic precursor de la psicoanàlisi creat pel metge [[Psiquiatria|psiquiatre]] [[Josef Breuer]], i després per [[Sigmund Freud]], que (es va basar precisament en el seu cas comper partida dedesenvolupar la seua teoria de la [[Psicoanàlisipsicoanàlisi]], i; el seu cas clínic apareix relatat en el llibre ''Studies on Hysteria'' o ''Estudis sobre la [[histèria]],'' escrit en col·laboració per Breuer i Freud).
 
== Relació amb la psicoanàlisi ==
[[Fitxer:Anna O.jpg|miniatura|esquerra|131px|Anna O.]]
 
'''Bertha Papenheim (Anna O.)''' fou històricament la pacient gràcies a la qual [[Sigmund Freud]], pare de la [[psicoanàlisi]], va descobrir el que s'anomenaria ''curació per la paraula''. Ens situem entre 1880 i 1882, Freud acabava de tornar dels seus estudis sobre la [[hipnosi]] amb el metge francès i Directordirector de la [[hôpital de la Salpêtrière|Salpêtrière]], [[Jean Martin Charcot]]. Va començar a treballar com a ajudant de Josef Breuer, amb el qual va tenir una bona amistat al principi, peròtot i que va acabar distanciant-se d'elln per culpa de la seua controvertida teoria sobre la sexualitat infantil.
 
El cas d'Anna O. el van compartir elstots dos metges i van utilitzar al principi la [[hipnosi]] com a mètode terapèutic. Amb la hipnosi Bertha semblava recuperar-se, però patia recaigudes histèriques que li afectaven a la mobilitat de les seues cames. Llavors, sobtadament, va tenir una crisi [[catarsi|catàrtica]] sense la necessitat de cap hipnosi i Freud va començar a albirar la tècnica de la psicoanàlisi que amb el temps aniria desenvolupant: associació d'idees, atenció flotant, etc.
 
Finalment Bertha fou internada en un centre [[psiquiatria|psiquiàtric]] deli que unaun vegadacop recuperada es consagrà com una fervent [[feminista]] i es va dedicar a la lluita pels drets socials. Va dirigir un orfenat ena [[Frankfurt del Main]] i va fundar la lliga de dones jueves.
 
== Hans Eysenk ==
No obstant això, existeixen altres opinions sobre el cas. [[Hans Eysenk]] -que–que ha estat un psicòleg influent a finsfinals del {{segle|XX}}- per les seues teories sobre la personalitat i enemiccontrari dela Psicoanàlisila alpsicoanàlisi, que considera una [[pseudociència|pseudociència–]], afirma en el seu llibre ''Decadència i caiguda de l'imperi freudià'' que Bertha no patia histèria sinó una malaltia física dita [[Meningitis tuberculosa]], que estava molt estesa a Europa. Segons Eysenk s'havia contagiat probablement del seu pare, que havia mort a causa d'eixa malaltia.
 
== Enllaços externsReferències ==
<references />
{{commonscat}}
 
* [http://www.aeped.es/protocolos/infectologia/22-Meningitistubercu.pdf Meningitis Tuberculosa]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021 }}
{{Autoritat}}
 
19.298

modificacions