Josep Masdevall: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles de referències
Línia 1:
{{FR|data=abril de 2021}}{{Infotaula persona}}
'''Josep Masdevall''', nascut a [[Figueres]], fou un doctor en [[medicina]] de la [[Universitat de Cervera]], metge del Rei, inspector d'epidèmies del [[Principat de Catalunya]], President de l'[[Acadèmia de Medicina de Cartagena]], soci del [[Reial Col·legi de Metges i Cirurgians de Saragossa]], i de les reials societats de [[París]], i de [[Sevilla]]. Escrigué la «''Relacion de las calenturas antipútridas, y malignas, que en estos últimos años se han padecido en el principado de Cataluña...''» (impremta real 1786), sobre una epidèmia produïda el [[1783]] a la ciutat de [[Lleida]], [[Pla d'Urgell]], pel pas de les tropes franceses que tornaven de la campanya contra [[Portugal]]. En aquest obra explica les seves causes, [[símptomes]], pronòstic, com també un mètode de [[teràpia]] d'aquestes, basada en un beuratge que ell dissenyà - feta amb [[tartrat|tàrtar emètic]], sals d'[[amoni]], [[Artemisia absinthium|donzell]] i [[quina (planta)|quina]]. Sembla que tingué força ressò perquè es fa esment d'una ressenya en diversos periòdics com la ''Gazeta de Méjico'' d'11 de març de 1787. Al final d'aquesta obra afegeix un dictamen sobre si les fàbriques de [[cotó]] i [[llana]] són pernicioses a la [[salut pública]], concloent que no ho eren. La ''Relación'' fou traduïda a l'[[italià]] per un ex-[[jesuïta]]. Pocs temps més tard, a partir de gener del 1784 es declarà una epidèmia de febres a l'Aragó que s'instal·là i proliferà a [[Barbastre]] i que Masdevall fou cridat per a procedir amb la lluita contra aquesta amb bons resultats.