Lliga de Suàbia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.
Línia 3:
'''La gran Lliga de Suàbia''' (''Schwäbischer Bund'') va ser creada el [[14 de febrer]] de [[1488]], durant la [[Dieta Imperial|Dieta de l'Imperi]] a ''Esslingen am Neckar'' amb el permís de l'emperador [[Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic III d'Habsburg]] entre diversos prínceps del sud d'Alemanya.<ref>Horst Carl: ''Der Schwäbische Bund 1488–1534. Landfrieden und Genossenschaft im Übergang von Spätmittelalter zur Reformation.'' Leinfelden-Echterdingen, 2000; {{ISBN|3-87181-424-5}}. p. 453</ref> Estava dirigida pel [[Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic|duc del Tirol]] i el comte Eberhard V de Wurtemberg i diversos nobles de menor importància, tals com Werdenberg, Fürstenberg, Waldburg, Zollern, etc., va conspirar amb els cavallers així com vint ciutats imperials de Suàbia.
 
La ciutat d'[[Ulm]] va ser triada com a seu principal de la lliga. La Lliga de Suàbia va ser un pas important en la reforma de les institucions administratives del [[Sacre Imperi Romanogermànic]] i del seu federalisme, va donar proves de la seva eficàcia en la repressió de la [[Guerra dels camperols|Guerra dels Camperols]].<ref name=":0">R.G.D. Laffan, "The Empire under Maximilian I", in ''The New Cambridge Modern History'', vol. I 1975:198.</ref>
 
== Formació de la Lliga ==
Durant el {{segle|XV}}, la noblesa de [[Suàbia]] desitjava participar en la lluita política contra les ciutats usurpades dels seus drets i va crear una situació que amenaçava amb enfonsar el ducat en l'anarquia. L'emperador [[Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic III d'Habsburg]] va proposar reunir a les ciutats i la noblesa de la Lliga Major de Suàbia. Aquesta coalició, a la que l'emperador va concedir una constitució, comprenia quatre grups principals: vint-i-dues ciutats de Suàbia, l'[[Orde de cavalleria|Orde de Cavalleria]] anomenada Lliga de Sant Jordi, la regió encapçalada per [[Segimon d'Habsburg|Segimon d'Àustria]] i la d'Eberhard V de Wurtemberg, que es va convertir en comandant en cap de la Lliga de Suàbia. La Gran Lliga de Suàbia tenia una força militar de més de 13.000 homes.<ref name=":0"/>
 
== Les intervencions militars en la Lliga de Suàbia ==