Tritons: diferència entre les revisions

Els tritons compateixen moltes de les seves parentes les salamandres, [[Caudata]], com ara la pell glandular semipermeable, quatre extremitats iguals en dimensions, i una cua característica. La pell del tritó, però, no és tan suau com la d'altres caudats.<ref name="Collins99">{{ref-llibre|cognom1=Collins|nom1=J. T.|cognom2=Conant|nom2=R.|cognom3=Stebbins|nom3=R. C.|cognom4=Peterson|nom4=R. T.|títol=Peterson First Guide to Reptiles and Amphibians|editorial=Houghton Mifflin Harcourt|any=1999|isbn=978-0-395-97195-6|url=https://books.google.com/?id=epHJE6NL3j8C&printsec=frontcover&dq=peterson+reptiles+and+amphibians#v=onepage&q=peterson%20reptiles%20and%20amphibians&f=false}}</ref> Les larves aquàtiques tenen vertaderes dents a les mandíbules tant superior com inferior i brànquies externes.<ref>{{ref-web|cognom=Heying|nom=Heather|url=http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/information/Caudata.html|títol=Adw: Caudata: Information|editor=Animaldiversity.ummz.umich.edu|data=|consulta=2013-06-06}}</ref> Tenen la capacitat de regenerar extremitats, ulls, cordons medul·lars, cor, intestins i mandíbules superiors i inferiors. El tritó del ventre de foc japonès pot regenerar les lents dels ulls 18 vegades durant un període de 16 anys i conservar les seves propietats estructurals i funcionals.<ref>{{ref-web|url=http://www.cosmosmagazine.com/news/4514/newts-re-grow-eye-lens-18-times-over|títol=Newts re-grow eye lens 18 times over|editor=COSMOS magazine|data=2011-07-13|consulta=2013-06-06|url-status=dead|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120424224831/http://www.cosmosmagazine.com/news/4514/newts-re-grow-eye-lens-18-times-over|arxiudata=2012-04-24}}</ref> Les cèl·lules del lloc de la lesió tenen la capacitat de des-diferenciar-se, reproduir-se ràpidament i diferenciar-se de nou per crear un nou membre o òrgan. Una hipòtesi és que les cèl·lules no diferenciades estan relacionades amb cèl·lules tumorals, de manera que els productes químics que produeixen tumors en altres animals produirien extremitats addicionals en tritons.<ref>{{ref-web|url=http://www.bioscience.utah.edu/mb/mbFaculty/odelberg/odelberg.html|títol=Shannon Odelberg|website=Molecular Biology Program - Bioscience Graduate Studies|editor=University of Utah|archive-url=https://web.archive.org/web/20060902234319/http://www.bioscience.utah.edu/mb/mbFaculty/odelberg/odelberg.html|archive-date=2006-09-02|consulta=2020-07-17|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120418045150/http://www.bioscience.utah.edu/mb/mbFaculty/odelberg/odelberg.html|arxiudata=2012-04-18}}</ref>

Molts tritons produeixen toxines entre les secrecions cutànies com a mecanisme de defensa contra els depredadors. Els tritons de Taricha de l'oest de nordamèrica són particularment tòxics. El tritó ''Taricha granulosa'', de pell rugosa del nord-oest del Pacífic produeix [[tetradotoxina]] (anteriorment se'n deia Tarichatoxina fins que es va comprovar la coincidència química amb la TTX)<ref>{{ref-publicació|vauthors=Scheuer PJ|títol=Toxins from fish and other marine organisms|publicació=Advances in Food Research|volum=18|pàgines=141–61|pmid=4929140|any=1970|doi=10.1016/S0065-2628(08)60369-9|isbn=9780120164189}}</ref><ref>{{ref-publicació|vauthors=Mosher HS, Fuhrman FA, Buchwald HD, Fischer HG|títol=Tarichatoxin – tetrodotoxin: a potent neurotoxin|publicació=Science|volum=144|exemplar=3622|pàgines=1100–10|data= maig 1964|pmid=14148429|doi=10.1126/science.144.3622.1100}}</ref> més que suficient per matar un humà adult, i alguns nadius nord-americans del nord-oest del Pacífic van utilitzar la toxina per enverinar els seus enemics.<ref name="caudata"/> Tanmateix, les toxines només són perilloses si s'ingereixen, i els aquests tritons no suposen cap perill per a granotes i altres amfibis amb els quals comparteixen aigües, o bé mantenir-se de manera segura com a mascotes. Els únics depredadors dels tritons de Taricha són serps del gènere [[Thamnophis sirtalis|Thamnophis]], algunes de les quals han desenvolupat una resistència a la toxina. La majoria dels tritons es poden manejar de manera segura, sempre que no siguin ingerides les toxines que produeixen o que entrin en contacte amb les mucoses o ferides a la pell.<ref name="caudata">{{ref-web|url=http://www.caudata.org/cc/articles/toxin2.shtml|títol=Caudata Culture Articles - Newt Toxins|editor=Caudata.org|data=|consulta=2013-06-06|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20130531031806/http://www.caudata.org/cc/articles/toxin2.shtml|arxiudata=2013-05-31}}</ref>