Tanmateix, des de la primavera de 1931 havia organitzat i presidit les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català ([[Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya|JEREC]]), que aviat es van convertir en un veritable grup de pressió sobre ERC, obertament discrepants amb [[Lluís Companys i Jover|Lluís Companys]] i el grup de ''[[L'Opinió]]'', crítics amb els [[Escamots d'Estat Català|escamots de les JEREC]] que havia promogut Dencàs.
Mort [[Macià]], alel gener de 1934 el Parlament proclama [[Lluís Companys i Jover|Lluís Companys]] com a President de la Generalitat i, amb els escamots ja dissolts per la polèmica que havien provocat, renova a Josep Dencàs en el càrrec de Conseller de Sanitat alhora que, per la greu malaltia de [[Joan Selves i Carner|Joan Selves]] que n'era titular, el fa responsable també de la de Governació de la qual passarà a ser titular el 28 de juny de 1934 a causa de la mort de Selves.<ref name=:0/> Sent conseller de Governació promou, conjuntament amb el cap dels Serveis d'Ordre, [[Miquel Badia i Capell|Miquel Badia]], una política de xoc amb els elements incontrolats de la [[CNT-FAI]] que llavors era el sindicat hegemònic; recuperant també les milícies armades i desarmant els [[Sometent#El_Sometent_al_segle_XX|sometents]].<ref name=:0/> Com a membre del govern, participà en els [[Fets del sis d'octubre|fets del 6 d'octubre]] de 1934, la proclamació de l'Estat Català dins la República Federal Espanyola que dugué a terme Lluís Companys. Amb alguns membres de la conselleria va aconseguir no ser detingut i va exiliar-se a França.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Dencàs|nom = Josep|article = El 6 d'octubre des del Palau de Governació|publicació = Curial|data = 1979|pàgines =}}</ref> El febrer de 1935 fou detingut atès que el [[Govern d'Espanya]] presentà una ordre d'extradició al [[Govern de França]]. Fou empresonat a la presó de [[La Santé]] de [[París]], on ingressà el 19 de febrer de 1935 i en sortí el 28 de juny d'aquell any.<ref name="Rabassa"/>
