Processó del Sant Crist de la Sang: diferència entre les revisions

Inicialment, la processó promoguda per la [[Confraria]] de la Preciosíssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist|confraria de la Sang]] era una obra pia per recollir almoines en benefici de l'[[Hospital General de Mallorca|Hospital General]]. Durant el {{segle|XVI}} es van agregar els diferents gremis[[gremi|col·legis]], amb vestidures blanques (al {{segle|XVIII}}, van canviar per negre), caperutxes i llums (llanternes) i que portaven imatges del Sant Crist i passos amb escenes de la [[passió de Jesús]]. Sortia de l'església de la Sang i recorria diversos carrers, passant pels oratoris dels monestirs de clausura femenins.<ref>{{GEM|XVI|224|Setmana Santa}}</ref>

Durant els segles {{Romanes|XVII}} i {{Romanes|XVIII}} van haver de corregir alguns costums que van ser considerades com a abusos, com ara regalar rams de flors a les dones solteres i donar confits dins de les esglésies". [...] Els confrares podien anar amb la cara tapada o destapada i va ser en el {{Romanes|XVIII}} quan, a més de canviar a negre el color de les vestidures, es va imposar la cara tapada i l'ús de la caperutxa o cuculla. "Hi havia elEl costum, a Palma, que els confiters posaven taules al carrer, en les quals esi venien confits i confitures, sentfou aquesta pràctica prohibidaprohibit en el {{segle|XVIII}}.<ref>{{GEM|XVI|225|Setmana Santa}}</ref>

A partir de [[1836]], a causa de la supressió dels gremis -col·legis (mantenidors de les processons -), va decaure la concurrència. Les processons es van convertir en un element exclusivament clerical, en què només prenien part el clergat i les associacions parroquials. En el trienni esparters,d'[[Baldomero Espartero|Espartero]] (1841 - 1843,) les processons van ser prohibides, però a partir de [[1844]], restablerta la normalitat, van tornar a realitzar-se. El [[1847]] es potenciapotencià l'assistència de penitents i caperutxes i la participació augmenta al llarg dels 20vint anys següents, encara que també els abusos i la bulla.<ref name=":1">{{GEM|XVI|226|Setmana Santa}}</ref>

El [[1866]] es va insistir a desterrar el desordre en la [[Processó religiosa|processó]] de Dijous Sant, especialment les bromes, les indumentàries poc apropiades de soldats romans i l'entrada en tavernes durant la processó. El [[1867]] hi va haver novetats importants. La premsa d'aquest any destacava la introducció de passos nous.: Novesnoves imatges van ser encarregades a pintors i escultors reconeguts: Lluís Font (Jesús a l'hort i Jesús carregat amb la creu), Salvador Torres (Jesús assotat) i Gabriel Juan Marroig ([[Ecce Homo]]). A més hi va haver senyeres i estendards (vexil·les) amb les pintures de Gabriel Reiners, Joan Mestre, Francesc Parietti i RicardoRicard Anckermann. Durant el [[Sexenni Democràtic]] (1868 - 1874) les autoritats es van desentendre de les processons i grups anticlericals van intentar boicotejarboicotar-, de manera que les processons es van reduir i van arribar a no sortir als carrers, com en 1872 i 1873, any de la proclamació de la I[[Primera República Espanyola|Primera República]].<ref name=":1"/>

A partir de la [[Restauració Borbònica, 1875,]] van tornar a ser molt populars i es creencrearen les primeres confraries. Les diverses associacions religioses funden les seves confraries de Setmana Santa. Va ser a partir de la dècada de 1950 quan es dóna un substancial desenvolupament de confraries i assistència a les processons. El 1955 hi havia a Palma 24 confraries, les més antigues eren:<ref>{{GEM|XVI|227|Setmana Santa}}</ref>