Taula de Canvi de Barcelona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 4:
A final del segle XIV, Catalunya pateix una crisi econòmica provocada per la pesta de 1348, les revoltes socials i l’expulsió de la major part dels jueus. Les banques privades del moment són inestables i no compten amb la confiança dels ciutadans ni de les institucions. És en aquest context d'inestabilitat del sector privat, que el [[Consell de Cent|Consell de Cent de Barcelona]] crea el 1401 la Taula de Canvi amb la garantia de la ciutat per tenir-hi els seus dipòsits i també com a instrument per gestionar les seves emissions de deute.
La Taula també estava oberta als ciutadans i a d’altres institucions, la qual cosa la convertí en el primer banc públic europeu. L’èxit l’acompanyà i el 1413 era també el banc de la Generalitat i pocs anys més tard també de l’Església i del rei. El 1433 consta que gestionava 1.500 comptes, que és tant com dir que tenia de client una de cada 4 famílies de la ciutat de Barcelona, de 30.000 habitants.
En tota la Corona d'Aragó es crearen taules de canvi similars a [[Perpinyà]] (1404), [[València]] (1408), i durant els segles XV i XVI a [[Palma]], [[Tarragona]], [[Girona]], [[Saragossa]], [[Vic]], [[Tortosa]], [[Lleida]], [[Olot]], [[Cervera]] i [[Manresa]].
== Evolució i final ==
| |||