Huiyuan: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
Huiyuan ([[Xinès tradicional]]: 慧遠; [[Wade-Giles]]: Hui-yüan; [[Shanxi]], [[334]] - [[Hubei]], [[416]]) fou un mestre [[Budisme|budista]] xinès. Va fundar el Temple de Donglin a [[Lushan]], a la província [[Jiangxi]] i va escriure el tractat ''Per què els monjos no s’inclinen davant els reis'' (沙門不敬王者論) l'any 404. Va néixer a la província de [[Shanxi]], però després d'una llarga vida d'ensenyament budista va acabar dea la província de [[Jiangxi]], on va morir l'any 416. Tot i que va néixer al nord es va traslladar a viure al sud, dins del límits de la [[Dinastia Jin Oriental]].
 
Huiyuan va ser nombrat pòstumament Primer Patriarca de la secta budista [[Terra Pura]]. Entre els seus deixebles s'hi troben Huiguan (慧觀), Sengji (僧濟) i Faan (法安).
Línia 8:
== Vida ==
[[Fitxer:The Three Laughers of Tiger Ravine, Soga Shohaku - Indianapolis Museum of Art - DSC00768.JPG|miniatura|"Les tres rialles del barranc del tigre" (Huiyuan, [[Tao Yuanming]] i Lu Xiujing) – [[Soga Shōhaku]] (1730-1781).|esquerra]]
De jove va començar a estudiar a [[Zhuangzi]] i [[Laozi]], així com els ensenyaments de [[Confuci]]. No obstant, a l'edat de 21 anys, va ser convertit al budisme a la província d'[[Hebei]] pel budista Dao Un, que era deixeble d'un missioner de [[Kutxa (reialme)|Kuchan]]. Escoltar els sermons de Dao Un van convèncer Huiyuan de "deixar la família" i emprendre una vida d'ensenyaments budistes.<ref name="ebrey cambridge 97">Ebrey, Cambridge Illustrated History of China, 97.</ref> Més tard va esdevenir patriarca del Temple Donglin a [[Lushan]]. Els seus ensenyaments eren diversos i incloïen el [[vinaya]] (戒律), la [[meditació]] (禪法), l'abhidharma i la [[prajna]] o saviesa. Malgrat que Huiyuan no va prendre la iniciativa d'establir relacions amb el món secular sí que va tenir contactes amb la cort i la noblesa. Va ser convidat per l'emperador [[Emperador Xuan de Han|Huan Xuan]] en dues ocasions per participar en les discussions sobre l'estat del clergat, defensant-ne la independència. Els membres de les classes cultes van anar a viure [[Lushan]] com a deixebles laics de Huiyuan, per participar en la seva vida religiosa. A més dels seus ensenyaments i interaccions amb seguidors laics de la fe budista, va mantenir correspondència amb el monjo [[Kumaradjiva|Kumarajiva]].<ref>Jones, Charles B. (2008). [https://web.archive.org/web/20140404093240/http://enlight.lib.ntu.edu.tw/FULLTEXT/JR-BJ001/bj001170595.pdf Was Lushan Huiyuan a Pure Land Buddhist?] Evidence from His Correspondence with Kumārajīva About Nianfo Practice, 周文廣 - Chung-Hwa Buddhist Journal 21, 175-191</ref>
 
L'any [[402]] va crear amb un grup de monjos i laics la secta [[Terra Pura]], dins de la branca budista [[Mahayana]], sent la Terra Pura el paradís occidental del Buda Amitabha.<ref>Shinko Mochizuki, Leo M. Pruden,Trans. (2001). [https://web.archive.org/web/20100707074549/http://www.shin-ibs.edu/documents/pwj3-3/11MC3.pdf Pure Land Buddhism in China: A Doctrinal History], Chapter 3: Hui-yuan of Mt.Lu, Pacific World Journal, Third Series, Number 3, 251</ref>
 
L'any 404, Huiyuan va escriure el tractat ''Per què els monjos no s’inclinen davant els reis'' (沙門不敬王者論).<ref>For a translation, see Leon Hurvitz, " 'Render unto Caesar' in Early Chinese Buddhism," ''Sino-Indian Studies'', V, 4 (Santininketan), 80-114.</ref> Aquest llibre va simbolitzava els seus esforços per afirmar la independència política de clergat budista dels tribunals dedels governants monàrquics. Al mateix temps es tractava d'un text religiós i polític que tenia com a objectiu convèncer als emperadors i ministres confucians que els seguidors del budisme no eren subversius. Va argumentar que els budistes podien ser bons súbdits d'un regne, a causa de les seves creences en la retribució del [[karma]] i el desig de renéixer al paradís. Malgrat la reputació dels budistes de deixar la seva família per acollir-se a una vida monàstica, Huiyuan va afirmarafirmava que "aquells que s'alegren del camí del Buda invariablement serveixen primer als seus pares i obeeixen els seus senyors".<ref name="ebrey cambridge 97">Ebrey, Cambridge Illustrated History of China, 97.</ref>
== Referències ==
{{referències}}