Huiyuan: diferència entre les revisions

De jove va començar a estudiar a [[Zhuangzi]] i [[Laozi]], així com els ensenyaments de [[Confuci]]. No obstant, a l'edat de 21 anys, va ser convertit al budisme a la província d'[[Hebei]] pel budista Dao Un, que era deixeble d'un missioner de [[Kutxa (reialme)|Kuchan]]. Escoltar els sermons de Dao Un van convèncer Huiyuan de "deixar la família" i emprendre una vida d'ensenyaments budistes.<ref name="ebrey cambridge 97:0">Ebrey,{{Ref-llibre|edició=Second edition|títol=The Cambridge Illustratedillustrated Historyhistory of China|url=https://www.worldcat.org/oclc/652159682|data=2010|lloc=New York, 97.NY|isbn=978-0-521-19620-8|nom=Patricia Buckley|cognom=Ebrey}}</ref> Més tard va esdevenir patriarca del Temple Donglin a [[Lushan]]. Els seus ensenyaments eren diversos i incloïen el [[vinaya]] (戒律), la [[meditació]] (禪法), l'abhidharma i la [[prajna]] o saviesa. Malgrat que Huiyuan no va prendre la iniciativa d'establir relacions amb el món secular sí que va tenir contactes amb la cort i la noblesa. Va ser convidat per l'emperador [[Emperador Xuan de Han|Huan Xuan]] en dues ocasions per participar en les discussions sobre l'estat del clergat, defensant-ne la independència. Els membres de les classes cultes van anar a viure [[Lushan]] com a deixebles laics de Huiyuan, per participar en la seva vida religiosa. A més dels seus ensenyaments i interaccions amb seguidors laics de la fe budista, va mantenir correspondència amb el monjo [[Kumaradjiva|Kumarajiva]].<ref>Jones, Charles B. (2008). [https://web.archive.org/web/20140404093240/http://enlight.lib.ntu.edu.tw/FULLTEXT/JR-BJ001/bj001170595.pdf Was Lushan Huiyuan a Pure Land Buddhist?] Evidence from His Correspondence with Kumārajīva About Nianfo Practice, 周文廣 - Chung-Hwa Buddhist Journal 21, 175-191</ref>

L'any 404, Huiyuan va escriure el tractat ''Per què els monjos no s’inclinen davant els reis'' (沙門不敬王者論).<ref>For a translation, see Leon Hurvitz, " 'Render unto Caesar' in Early Chinese Buddhism," ''Sino-Indian Studies'', V, 4 (Santininketan), 80-114.</ref> Aquest llibre simbolitzava els seus esforços per afirmar la independència política de clergat budista dels tribunals dels governants monàrquics. Al mateix temps es tractava d'un text religiós i polític que tenia com a objectiu convèncer als emperadors i ministres confucians que els seguidors del budisme no eren subversius. Va argumentar que els budistes podien ser bons súbdits d'un regne, a causa de les seves creences en la retribució del [[karma]] i el desig de renéixer al paradís. Malgrat la reputació dels budistes de deixar la seva família per acollir-se a una vida monàstica, Huiyuan afirmava que "aquells que s'alegren del camí del Buda invariablement serveixen primer als seus pares i obeeixen els seus senyors".<ref name="ebrey cambridge 97:0">Ebrey, Cambridge Illustrated History of China, 97.</ref>