Diferència entre revisions de la pàgina «Literatura manx»

cap resum d'edició
En el segle XIX es van publicar algunes gramàtiques, però en anglès. William Gill va publicar ''An english and Manx dictionnary'' (1866) de John Kelly (1750-1809) qui havia compilat un diccionari triglot anglès, gaèlic i manx, basat en el que composà William Shaw el 1780, i ''A dictionnary of the Manks language'' (1835) d’Archibald Creegen (1774-1841). També elaboraren i difongueren molts himnes [[metodistes]], així com reculls de ''Carvels'' (Cançons) i ''Oie’l Verree'' (Nadales) de tradició ossiànica, i la ''Carvalyn gailckagh'' (1891) i altres balades manx d’A. W. Moore del 1896, aparegudes als diaris amb dibuixos de P. W. Caine. Endemés, l’intel·lectual manx [[Edward Faragher]] (1831-1908), el darrer escriptor nadiu en manx, va escriure des del 1901 als diaris les ''Skealyn Aesop'' (Faules d’Esop), i s’edita la ''Manx Traditionary Ballad'', història de l’illa fins el 1507, on es barregen realitat i mite.
 
Per altra banda, el folklorista i fil·lòleg gal·lès [[Iain Rhys]] (1840-1915) composaria el recull ''Celtic Folklore Welsh and Manx''. EL 1911 es publicaria el recull ''Cooinaghtyn Mannihagh'' de [[John Clague]] (1842-1908). L’última obra coneguda és la novel·la ''Cooinaghtyn my Aegid as Cooinaghtyn Elley'' (1983) de [[John Gells]], mort el 1983. El 1990 Brian Stowell hi va publicar ''Contoyryssyn Ealish ayns Cheer ny Yindyssyn'', una traducció del clàssic de [[Lewis Carroll]] ''Alícia al País de les Meravelles''. Fins i tot el 1984 es va fer un film totalment en manx, ''Ny Kiree fo Niaghtey'' (El moltó sobre la neu).
 
==Referència==
400.116

modificacions