Museu Etnològic i de Cultures del Món: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.
Cap resum de modificació
Línia 14:
|lloc_web = [http://www.barcelona.cat/museuetnologic/ www.barcelona.cat/museuetnologic/]
}}
El '''Museu Etnològic i de Cultures del Món''' és un [[museu]] municipal que preténté com objectiu preservar i difondre el patrimoni cultural global, reflexionant sobre canvis i conflictes de la societat per esdevenir un Museu Social. Tot i la seva llarga història, adoptà el nom actual el 2018 com a resultat de la fusió del '''Museu Etnològic de Barcelona''' i del '''Museu de les Cultures del Món.''' Té dues seus: [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]] i [[Carrer Montcada|Montcada]]. El Museu pertany a la [[Xarxa de Museus Etnològics]] des del gener de 2008, sent el museu més gran de la xarxa.{{CN|data=octubre de 2018}}
 
== Història ==
Línia 20:
Els antecedents del Museu Etnològic a Barcelona es remunten als anys 1920, arran de la iniciativa d'un grup d'intel·lectuals i acadèmics afeccionats a l'[[etnologia]] i al [[folklore]] que van sentir i exposar la necessitat de crear centres d'explicació i interpretació de la realitat cultural, social i econòmica de les societats tradicionals.
 
El ''Museu Etnològic i Colonial'' va encetar la seva història l'any 1949 en un pavelló construït al començament del segle XX i que havia conegut diversos usos: seu de la [[''Colla de l'Arròs]]'', societat recreativa obrera, i aixopluc per als dissenyadors que projectaven els jardins Laribal a Montjuïc per a l'[[Exposició Internacional de Barcelona de 1929]]. Al mateix lloc, el 1973 s'hi va inaugurar un nou edifici, actual seu del Museu.
 
Al començament, el Museu va acollir diverses col·leccions aplegades per prohoms de Catalunya durant la segona meitat del segle XIX a les [[Filipines]], la [[Guinea Espanyola]], l'[[Equador]] i el [[Perú]]. I també objectes procedents del Pavelló Missional de l'[[Exposició Internacional de Barcelona de 1929]]. Sota la direcció d'[[August Panyella i Gómez|August Panyella]], entre els anys 1950 i 1980 es van portar a terme diverses sèries de campanyes etnogràfiques. Les primeres van ser al [[Marroc]] i la [[Guinea Equatorial]]. Les següents es van fer a determinats indrets d'[[Àsia]], com ara el [[Nepal]] i l'[[Índia]], o bé l'[[Afganistan]] i [[Turquia]]. Les col·leccions americanes es van formar a partir dels treballs que es van fer a la zona andina del [[Perú]] i [[Bolívia]] i a l'[[Amèrica Central]]. Posteriorment es van aplegar les col·leccions africanes d'[[Etiòpia]] i el [[Senegal]].
 
L'escultor i etnòleg [[Eudald Serra i Güell|Eudald Serra]], col·laborador del Museu, va aplegar les valuoses col·leccions d'objectes populars tradicionals japonesos dei d'art [[mingei]] a mitjans del segle XX, constituint un dels fons més valuosos fora del [[Japó]]. A més, va ser l'intermediari per a la donació de les importants col·leccions etnogràfiques australianes. I, amb l'ajut dde l'empresari i col·leccionista [[Albert Folch i Rusiñol|Albert Folch]], es van adquirir, entre d'altres, les de [[Nova Guinea]]. L'any 2011, el museu signava signar un conveni amb la fundació Folch per incorporar les 2.000 peces de la seva col·lecció d'art no europeu.<ref>{{ref-web |url=http://barcelonacultura.bcn.cat/tinformem/el-museu-etnologic-integrara-la-col%C2%B7leccio-folch |títol=El Museu Etnològic integrarà la Col·lecció Folch |consulta=28 de setembre de 2011 |data=15 d'abril de 2011 |llengua=català}}</ref> per incorporar les 2.000 peces de la seva col·lecció d'art no europeu.
 
=== Museu d'Indústries i Arts Populars ===
Línia 32:
 
=== Museu Etnològic de Barcelona ===
El 1980, l'Ajuntament de Barcelona va proposar la separació de les col·leccions dels dos museus. En el 1999 es van unificar i van encetar una nova línia d'exposició estable, de les cultures tradicionals a la interculturalitat, i de comunicació oberta en un espai de diàleg i de reconeixement entre cultures. S'inicià la recol·lecció de materials de la memòria oral de les societats de cultura rural i urbana. Es prestà especial atenció al món obrer industrial català i d'altres comunitats o grups socials com ara els gitanos, els jueus, els americans o els africans. Durant aquesta etapa, el museu es va pretendrefixar l'objectiu de ser un museu multicultural i viudeces<!--explicant Fraseels sensemodes sentit. No sé a que és refereix l'autor.socials -->globals, plantegen nombroses activistes i acostant-se a la diversitat cultural de la ciutat.
 
Amb l'apertura del [[Museu de Cultures del Món|Museu de les Cultures del Món]], es qüestionà el plantejament del Museu per l'Ajuntament del període de l'alcalde [[Xavier Trias i Vidal de Llobatera|Xavier Trias.]] Com que el 2015 s'obria el nou museu, que havia presacollit part de les col·leccions del Museu Etnològic de Barcelona, es decidí que aquest darrer museu és dediques sobretot a l'etnologia catalana, com a fil conductor. L'oposició política de l'Ajuntament criticà aquest projecte i també bona part dels antropòlegs, que preferien un enfocament més multicultural. També es criticà el fet d'obrir dos museus en lloc de potenciar-ne un com ja era el Museu Etnològic.<ref>{{Ref-publicació|article=La cultura catalana serà el fil conductor del nou Museu Etnològic però abastarà altres àmbits {{!}} betevé|publicació=betevé|llengua=català|url=https://beteve.cat/politica/el-museu-etnologic-no-es-reduira-a-la-cultura-catalana-segons-ciurana/|data=2014-12-09}}</ref>
 
Després de diversos anys tancat per reformes, al mes d'octubre de 2015 tornà a obrir les seves portes el Museu Etnològic, amb els espais renovats i una nova museografia. Llavors el museu, amb peces majoritàriament d'etnografia catalana, però no exclusivament, pren els objectes de la vida quotidiana com a eix vertebrador. Obert ja amb l'Ajuntament d'[[Ada Colau i Ballano|Ada Colau]], el museu iniciava una nova etapa amb l'objectiu de reivindicar l'antropologia com a ciència indispensable per poder entendre el funcionament complex i plural de la societat actual. Mitjançant la comparació -un recurs fonamental per a la recerca i divulgació en l'antropologia-, el museu proposa al públic reflexionar sobre aquells aspectes de la vida humana que ens són diferents, exòtics -ja sigui per llunyania geogràfica, cultural o cronològica-, així com d'aquells que ens són familiars, normalment pel seu caràcter universal.<ref name=:0>{{Ref-publicació|article=El Museu Etnològic de Barcelona reobre les portes|publicació=Ara.cat|llengua=català|url=https://www.ara.cat/barcelona/Museu-Etnologic-Barcelona-reobre-portes_0_1438056405.html}}</ref> D'aquesta manera, el museu pretenia superar una antropologia basada en les classificacions i subdivisions històriques i/o culturals i emmarcar-se en una idea més global i conceptual.
 
La remodelació del Museu Etnogràfic de Barcelona va comportar una reforma en la majoria d'aspectes del recinte: s'han instal·lat ascensors a totes les plantes, s'amplià l'espai que es destinava a la biblioteca per convertir-lo en una sala polivalent i es reorganitzaven les plantes, obrint espais més lluminosos i amplis, que permetien fer recorreguts no lineals entre els diferents elements exposats.<ref name=:0/> Amb vocació de ser un gran museu nacional, l'Etnològic obria després de 4 anys d'obres i una inversió superior als 3 Milions de €d'Euros.<ref>{{ref-web|url=http://premsaicub.bcn.cat/wp-content/uploads/2015/03/Dossier-de-premsa-Balan%C3%A7-Mandat.pdf|consulta=26 juliol 2015|títol=Balanç de mandat 2011-2015|obra=Web|editor=[[Ajuntament de Barcelona]]}}</ref>
 
=== Museu de les Cultures del Món ===
[[Fitxer:Museu de Cultures del Món 12.jpg|miniatura|Seu de Montcada]]
El 2015 s'inaugurava el [[Museu de Cultures del Món]] com a un museu especialitzat en la història de diverses cultures d'arreu del món. És ubicat al carrer de Montcada número 14 de Barcelona, als Palau Nadal i del Marquès de Lió, just davant del Museu Picasso, als edificis ocupats anteriorment pel Museu Barbier-Mueller d'Art Precolombí de Barcelona i el Museu del Disseny, respectivament. El Museu obrí amb l'exposició permanent de 550 peces procedents de civilitzacions de tots els continents menys Europa. El nou museu mostrava 379 dels 2.300 objectes d'art no occidental que componien la cessió que la Fundació Folch va fer l'any 2011 a l'Ajuntament de Barcelona per 20 anys, a més de 117 peces del Museu Etnològic, i 61 de les col·leccions de la Fundació Arqueològica Clos i la col·lecció Duran/Vall-llosera.<ref name=":1">{{Ref-publicació|article=El Museu de Cultures del Món obrirà el gener del 2015 a Barcelona|publicació=Ara.cat|llengua=català|url=https://www.ara.cat/cultura/Museu-Cultures-del-Mon-Barcelona_0_1073892759.html}}</ref> Les obres de restauració dels dos palaus van tenir un cost de 4,1 milions.<ref name=":1"/> Segons el llavors director de Patrimoni, Museus i Arxius de l'ICUB, [[Joan Carles Alay,]] el nou museu planteja "la idea d'un viatge per l'art a través del món".<ref name=":1"/> L'ambiciós projecte museístic va néixer envoltat de moltes polèmiques. Va ser qüestionat per tres motius: pel seu elevat cost, pel fet d'haver pres un nombre important de peces al Museu Etnològic de Barcelona (fent que aquesta institució es convertís només en un museu de caràcter català) i sobretot per la seva visió etnocèntrica i colonialista, ja que els objectes de les cultures africana, americana i asiàtica exposats responien més al criteri occidental d'obra d'art que a un criteri científic.<ref>{{Ref-publicació|article=El museu de Trias punxa|llengua=català|url=http://www.eltriangle.eu/ca/actualitat/cultura/el-museu-de-trias-punxa_42310_102.html}}</ref> En aquest sentit, l'[[Institut Català d'Antropologia]] (ICA), va qualificar de despropòsit la construcció d'un nou museu al carrer Montcada que classificava els objectes des d'un punt de vista exòtic més propi del segle XIX que del segle XXI. Molts antropòlegs i historiadors es van manifestar davant la seva porta el dia de la inauguració, criticant que la seva política cultural prioritzés el valor estètic de les peces. Van titllar la seva obertura de "etnocentrisme total", d'una operació de colonialisme simbòlic amb una mirada occidental que no avaluava la importància real de cada objecte.<ref name=":2">{{Ref-publicació|cognom=BARCELONA|nom=CRISTINA SAVALL /|article=Nueva etapa Museu Cultures del Món|publicació=elperiodico|llengua=ES|url=https://www.elperiodico.com/es/mas-barcelona/20160601/nueva-etapa-mas-antropologica-museu-cultures-mon-5155465|data=2016-06-01}}</ref>
 
=== Museu Etnològic i de Cultures del Món ===