Romanx: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 9:
La germanització va començar al segle V, després de la [[Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident]] i els [[ostrogots]] el territori va passar a ser domini dels francs, amb els què l'idioma oficial era el llatí,<ref name=COLE>{{ref-llibre |cognom=Cole |nom=Jeffrey E. |títol=Ethnic Groups of Europe: An Encyclopedia: An Encyclopedia |pàgines=308 |editorial=ABC-CLIO |any=2011 |isbn=1598843036 |url=https://books.google.es/books?id=M9fDifnkMJMC&pg=PA308&dq=puter+tradidtion+grisons&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiGgMW3iOTvAhUJahQKHd0ECScQ6AEwAXoECAYQAg#v=onepage&q=puter%20tradidtion%20grisons&f=false |llengua=anglès}}</ref> i la nova llengua híbrida es va convertir en la llengua principal de la zona fins al [[segle XV]], quan el cantó es va unir a l'[[Antiga Confederació Suïssa]], quan l'alemany es va convertir en la llengua escrita del govern.<ref>{{ref-web |cognom=Roché |nom=Dena |url=http://www.bbc.com/travel/story/20180627-switzerlands-mysterious-fourth-language |consulta=9 març 2021 |títol=Switzerland's mysterious fourth language |editor=BBC |data=28/6/2018 |llengua=anglès}}</ref> Es pensa que va haver-hi un temps en què les llengües retoromàniques es van parlar en una extensa zona del centre d'Europa. Aquestes llengües estan emparentades amb les llengües llatines veïnes que es parlen a [[Itàlia]], [[Suïssa]] i [[França]]. L’última gran influència en la codificació, del romànix, fou la [[Reforma]], quan van començar sota el seu impuls les traduccions de porcions de la Bíblia i els catecismes van començar a aparèixer ràpidament en els dialectes suïssos,<ref>{{ref-llibre |cognom=John |cognom2=Paola |nom=Haiman |nom2=Beninca |títol=The Rhaeto-Romance Languages |editorial=Routledge |any=1992 |isbn=978-0-415-04194-2 |llengua=anglès |pàgines=15}}</ref> que van aturar la reducció de l'àmbit lingüístic.<ref name=COLE/>
Al segle XIX, el romanx comença a ser estudiat per la ciència internacional i es desenvolupa seva la literatura, però el cens de població el 1860 mostra per primera vegada una disminució de la població romanx als Alps suïssos a costa dels alemany i des de llavors, el nombre de romans ha disminuït amb cada cens, creant la preocupació dels parlants per la seva llengua i cultura i el desig de preservar-la, i comença el
[[Heinrich Schmid]] va estandarditzar el romanx en [[1982]],<ref name=Routledge/> sobre les varietats romanxes del baix engiadinès, el sobreselvà i el [[surmiran]], les varietats amb més tradició literària i bases de l'actual [[llengua estàndard]], que es coneix amb el nom ''rumantsch grischun''.<ref>{{ref-web |cognom=MacNamee |nom=Terence |url=https://www.swissinfo.ch/eng/romansh-speakers-rebel-against-standard-language/29637410 |consulta=21 març 2021 |títol=Romansh speakers rebel against standard language |editor=Swiss Info |data=6/3/2011 |llengua=anglès}}</ref> Schmid va tractar d'evitar ortografies d'estranya aparença per a facilitar la seua acceptació. Per tant, paraules amb {{IPA|/tɕ/}} més [e] o [i] tenen <tg> (tgirar) en comptes de <ch>. Les paraules amb {{IPA|/tɕ/}} seguida de [a], [o] o [u] s'escriuen amb <ch> (chalanda), ja que tant els parlants d'Engadin (chalanda) i del territori del Rin (calanda) esperarien una ortografia que incloga la <c->. De la mateixa manera, che i chi —a causa d'aquesta norma, anomenada "Leza Uffers Kompromiss"— es pronuncien [ke] i [ki]. D'altra banda, la lletra <k>, es converteix en un [[grafema]] innecessari en aquesta llengua romànica. [[Schwa]] ([ə]), això no obstant, es representa amb <e>, l'ús del qual mostra la influència en aquesta llengua romanxa de l'[[alemany]]. El mateix passa amb l'ús de <sch> tant per a {{IPA|/ʃ/}} com per a {{IPA|/ʒ/}}, i <tsch> per a {{IPA|/tʃ/}}.
| |||