Romanx: diferència entre les revisions

El '''romanx''' (en romanx: ''rumantsch'' ''{{Audio|Roh-vallader-rumantsch.ogg|rumantsch}}, {{Audio|Roh-putèr-rumauntsch.ogg|rumauntsch}}, {{Audio|Roh-Sursilvan-Romontsch.ogg|romontsch}}, rumàntsch''), a voltes anomenat '''grisó''', és una llengua [[Llengües romàniques|romànica]] que es parla en diverses zones del cantó muntanyós dels [[Grisons]] ([[Suïssa]]) i que forma part de la branca [[Llengües reto-romàniques|retoromànica]] conjuntament amb el [[ladí]] i el [[furlà]]. Alternativament (vegeu [[qüestió ladina]]), si hom considera que el conjunt del [[llengües reto-romàniques|retoromànic]] constitueix una sola llengua (el ''rètic''), el romanx pot ser conceptuat com un dels tres grups dialectals —l'occidental— que la componen, juntament amb el [[ladí]] i el [[furlà]].<ref group="note">És important distingir entre el concepte de ''retoromànic'' o ''rètic'', que inclou romanx, ladí i furlà, i el concepte de ''romanx'', que n'és una de les tres branques. I això, independentment que considerem el conjunt retoromànic com a branca romànica composta per tres llengües o com una sola llengua romànica composta per tres grups dialectals.</ref>

El romanx és [[llengua cooficial]] dels [[Grisons]] d'ençà [[1974]]; quarta llengua nacional de Suïssa a des del referèndum de [[1938]];<ref name=Routledge>{{ref-llibre |cognom=Beninca |cognom2=Haiman |nom=Paola |nom2=John |títol=The Rhaeto-Romance Languages |editorial=Routledge, 20 de des. |any=2005 |isbn=1134965478 |url=https://books.google.es/books?id=A9eHAgAAQBAJ&pg=PP26&dq=Romansh+five+dialects&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwj53_jc5KPvAhX5D2MBHfHrDg4Q6AEwAHoECAEQAg#v=onepage&q=Romansh%20five%20dialects&f=false |llengua=anglès}}</ref> i quarta [[llengües de Suïssa|llengua oficial de Suïssa]] des del [[1996]]. El parlen 60.000 persones, el 0,5% de la població de l'Estat;<ref name=BBC>{{ref-web |cognom=Roché |nom=Dena |url=http://www.bbc.com/travel/story/20180627-switzerlands-mysterious-fourth-language |consulta=9 març 2021 |títol=Switzerland's mysterious fourth language |editor=BBC |data=28/6/2018 |llengua=anglès}}</ref> el 13 % de la població del [[cantó dels Grisons]]. Els cinc dialectes romanxs més parlats són el [[sobreselvà]] (''sursilvan''), el [[sotaselvà]] (''sutsilvan'') i el [[surmiran]], que constitueixen el grup ''romanx'' estricte; i l'[[alt engiadinès]] (''puter'') i el [[baix engiadinès]] (''vallader''), que constitueixen el grup ''[[engiadinès]]'' o ''ladí''. El nom de ''ladí'' referit a l'[[engiadinès]], per la seua banda, és coincident amb el del [[ladí]] per excel·lència, o retoromànic central de les Dolomites (províncies italianes de Bozen, Trento i Belluno), amb el qual no s'ha de confondre.

La germanització va començar al segle V, després de la [[Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident]] i els [[ostrogots]] el territori va passar a ser domini dels francs, amb els què l'idioma oficial era el llatí,<ref name=COLE>{{ref-llibre |cognom=Cole |nom=Jeffrey E. |títol=Ethnic Groups of Europe: An Encyclopedia: An Encyclopedia |pàgines=308 |editorial=ABC-CLIO |any=2011 |isbn=1598843036 |url=https://books.google.es/books?id=M9fDifnkMJMC&pg=PA308&dq=puter+tradidtion+grisons&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiGgMW3iOTvAhUJahQKHd0ECScQ6AEwAXoECAYQAg#v=onepage&q=puter%20tradidtion%20grisons&f=false |llengua=anglès}}</ref> i la nova llengua híbrida es va convertir en la llengua principal de la zona fins al [[segle XV]], quan el cantó es va unir a l'[[Antiga Confederació Suïssa]], quan l'alemany es va convertir en la llengua escrita del govern.<ref>{{ref-web |cognom=Roché |nom=Dena |url=http://www.bbc.com/travel/story/20180627-switzerlands-mysterious-fourth-language |consulta=9 març 2021 |títol=Switzerland's mysterious fourth language |editorname=BBC |data=28/6/2018 |llengua=anglès}}</ref> Es pensa que va haver-hi un temps en què les llengües retoromàniques es van parlar en una extensa zona del centre d'Europa. Aquestes llengües estan emparentades amb les llengües llatines veïnes que es parlen a [[Itàlia]], [[Suïssa]] i [[França]]. L’última gran influència en la codificació, del romànix, fou la [[Reforma]], quan van començar sota el seu impuls les traduccions de porcions de la Bíblia i els catecismes van començar a aparèixer ràpidament en els dialectes suïssos,<ref>{{ref-llibre |cognom=John |cognom2=Paola |nom=Haiman |nom2=Beninca |títol=The Rhaeto-Romance Languages |editorial=Routledge |any=1992 |isbn=978-0-415-04194-2 |llengua=anglès |pàgines=15}}</ref> que van aturar la reducció de l'àmbit lingüístic.<ref name=COLE/>

Al [[segle XIX]], el romanx comença a ser estudiat per la ciència internacional i es desenvolupa seva la literatura, però el cens de població el 1860 mostra per primera vegada una disminució de la població romanx als Alps suïssos a costa dels alemany i des de llavors, el nombre de romans ha disminuït amb cada cens, creant la preocupació dels parlants per la seva llengua i cultura i el desig de preservar-la, i comença el [[Literatura romanx|Renaixement romanx]] quan alguns somien amb una nació romàntica i altres amb el reconeixement de la seva llengua a nivell nacional, que es materialitza el 1938.<ref>{{ref-publicació |cognom=Berther Desax |nom=Bettina |títol=L’Idée latine du Félibrige et la Renaissance romanche 1874-1914 |publicació=Revue des langues romanes |data=2020 |pàgines=39-75 |volum=CXXIV |exemplar=n°1 |consulta=4 abril 2021 |llengua=francès url=https://journals.openedition.org/rlr/2928}}</ref>