Simfonia núm. 3 (Gerhard): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.
Línia 1:
{{Infotaula composició}}
 
La '''Simfonia núm. 3 "Collages"''' és una obra en 7 [[Moviment (música)|moviments]], amb duració aproximada de 20 minuts, per a [[orquestra simfònica]] i [[Cinta magnètica d'àudio|cinta magnètica]]. Composta per [[Robert Gerhard i Ottenwaelder|Robert Gerhard]] l'any 1960, va ser estrenada el 8 de febrer de 1961 en el [[Royal Festival Hall]] a [[Londres]] sota la direcció de [[Rudolf Schwarz]].<ref name=":0">Benoliel, Bernard. «Gerhard: Symphony no.3 etc.» ''Gerhard: Symphony no.3 “Collages”, epithamalion, piano concerto,'' [fulletó d'enregistrament sonor] BBC Symphony Orchestra. Chandos Records Ltd, 1997. </ref>
 
== Història ==
L'obra va ser un encàrrec de la Fundació Koussevitzky i dedicada a la memòria del seu fundador, [[Serge Koussevitzky]] i la seva esposa, la mecenes [[Natalia Koussevitsky]].<ref name=":1">{{Ref-web|url=http://www.musicweb-international.com/gerhard/|títol=The Symphonies Of Roberto Gerhard|consulta=Març 2020|llengua=anglès|editor=William Alwyn Society|data=|nom=Paul|cognom=Conway}}</ref> El títol original, ''Collages,'' fa referència a la diversitat del material original, ja que presenta instrumentació simfònica junt amb cinta magnètica.<ref name=":3">{{Ref-tesi|cognom=Buide|nom=Fernando|títol=Unity and Process in Roberto Gerhard ́s Symphony No. 3 “Collages”|url=http://fernandobuide.com/wp-content/uploads/2013/10/Unity-and-process.pdf|llengua=anglès|data=2009|universitat=Yale University|lloc=|pàgines=51}}</ref> Més endavant, en una interpretació el 1967, va decidir de posar-li el títol de ''Simfonia núm.3''.<ref name=":0"/>
 
Gerhard va trobar inspiració en un viatge en avió, quan va veure la sortida del sol a 10.000 m, com si fos "el so de 10.000 trompetes".<ref name=":2">{{Ref-llibre|cognom=Mestres-Quadreny|nom=Josep Maria|títol=Vida i obra de Robert Gerhard|url=|edició=|llengua=català|data=2011|editorial=Centre Robert Gerhard|lloc=Barcelona|pàgines=69-70|isbn=978-84-615-0940-9}}</ref> Això va donar una idea de l'ús de la cinta magnètica, de fet els primers sons de la cinta a la simfonia recorden el so d'un avió.<ref name=":1"/> També va aportar en la idea d'estructura: cada moviment representaria un moment concret del dia, tot recordant el [[Llibre dels Salms|Salm 113]]: "Des de la sortida del sol fins a la posta, sigui lloat el nom del Senyor" (Sl 113, 3).<ref name=":1"/>
 
És una de les primeres obres que combina [[música electrònica]] amb orquestra, encara que [[Edgar Varèse|Edgard Varèse]] ja ho havia fet a [[Déserts (Varèse)|Déserts]] (1954).<ref name=":0"/><ref name=":2"/> La diferència radica en que aquest últim utilitza la cinta intercalada entre diferents parts instrumentals, mentre que a l'obra de Gerhard, la cinta sona al mateix temps que l'orquestra. A la partitura es poden veure indicacions de dinàmica que han de ser controlades per un intèrpret.<ref name=":2"/>
 
=== Estrena i crítiques ===