Sunifred II de Cerdanya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
||
Línia 5:
Fill primogènit de [[Miró II de Cerdanya|Miró II de Cerdanya i I de Besalú]] (878-927) i [[Ava de Cerdanya]] (?-961) els quals tingueren quatre fills (Sunifred II de Cerdanya, [[Guifré II de Besalú]], [[Oliba Cabreta|Oliba I de Besalú]] i Cerdanya i [[Miró III de Cerdanya|Miró Bonfill]] bisbe de Girona) i quatre filles (Quixilona, Goltregoda, Guilinda i Sesenauda).<ref>{{Ref-publicació|cognom = Aurell i Cardona|nom = Martí|article = Jalons pour une enquête sur les strategies matrimoniales des Comtes Catalans|publicació = Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, Vol. 23|url = http://www.raco.cat/index.php/MemoriasRABL/article/view/202538/298644|data = 1991|pàgines =}}</ref> Miró II era [[comtat de Cerdanya|comte de Cerdanya]], i dels pagus de Conflent, Berga i Vallespir. A més, a la mort del seu oncle [[Radulf I de Besalú|Radulf]] (913), germà petit de [[Guifré el Pilós]], Miró II també va esdevenir [[comtat de Besalú|comte de Besalú]] a canvi de renunciar a les seves aspiracions sobre el comtat de Barcelona.<ref>{{Ref-web|url = http://web.archive.org/web/20050518093907/http://www.geocities.com/deulonder2000/ppcc/comtats/independencia.html|títol=La independència dels comtats catalans (els hereus de Guifré el Pilós)|llengua =}}</ref>
Miró II va morir l'any 927 després d'haver nomenat usufructuaria del patrimoni comtal la seva esposa, ja que els fills eren menors d'edat; després d'ella, deixà el comtat als seus fills però no va assenyalar cap part determinada a cadascun dels fills. Això, de facto, determinava l'heretatge indivís i el govern conjunt dels quatre fills.<ref name=
== Vida política ==
Línia 15:
== Sunifred i l'abadia de Cuixà ==
Sunifred II fou un dels responsables del desenvolupament del [[Sant Miquel de Cuixà|monestir de Cuixà]]. Va promoure la construcció de la nova església de Sant Germà a Cuixà, consagrada el [[953]] <ref name=
Durant el comtat de Sunifred apareix citada una segona església, dedicada a Sant Miquel i situada a l'oest de la de Sant Germà. Per aquest motiu el cenobi serà conegut a partir d'aleshores com Sant Miquel i Sant Germà de Cuixà. El 17 de febrer del 956 l'abat Ponç i el comte Sunifred decideixen reconstruir aquest temple, ampliant-lo i convertint-lo en el temple principal de la comunitat. De fet, a la finalització d'aquest, es derrueix l'església de Sant Germà. El comte va morir abans de l'acabament de les obres, que van ser finalitzades pels comtes Oliba Cabreta i Miró, germans de Sunifred.
|