Diferència entre revisions de la pàgina «Mart (mitologia)»

1.107 bytes afegits ,  fa 2 mesos
#MartCCCB
m (netejant plantilla Projectes germans, paràmetre commons de WD)
(#MartCCCB)
{{Infotaula personatge}}
'''Mart''' era el déu [[Mitologia romana|romà]] de la [[guerra]], fill de [[Juno]] i una flor màgica. El mes de [[març]] i el [[planeta Mart]] estan anomenats en honor seu. Se l'associa amb [[Quirí]], del qual es diu que era l'esperit de [[Ròmul i Rem|Ròmul]], el fundador de l'Urbs. En Quirí podria haver estat un déu [[Sabins|sabí]], tanmateix.<ref>{{Harvnb|Kerry Usher|pp=22}}</ref> Però a diferència de Mart, Quirí era un déu que preferia acabar les guerres amb un tracte de pau.<ref>{{Harvnb|Kerry Usher|pp=24}}</ref> La seva parella era [[Venus (mitologia)|Venus]] i a diferència de la parella equivalent grega (Ares i Afrodita), se'ls representava com a ben avinguts i complementaris.<ref>Robert Schilling:'' "Venus, in Roman and European Mythologies"'',ed.University of Chicago Press, 1992, pàg. 147.</ref>, tal com apareixen en nombroses representacions artístiques o en les imatges de la cerimònia del [[lectisterni]].
 
En la mitologia grega hi havia un déu equivalent, [[Ares]],<ref>Larousse Desk Reference Encyclopedia,ed. The Book People, Haydock, 1995, pàg. 215</ref> però a diferència d'ell, Mart era més adorat que qualsevol altre déu romà, probablement pel fet d'estar vinculat amb la fundació de Roma.<ref>{{Harvnb|Kerry Usher|pp=68}}</ref>
== Mite ==
[[Fitxer:0 Statue de Mars (Pyrrhus) - Musei Capitolini - MC0058 (2).JPG|miniatura|esquerra|estàtua de Mart]]
Inicialment fou el déu romà de la [[fertilitat]] i la [[vegetació]], i protector dels bovins, però més tard s'associà amb la batalla, especialment amb aquella que requereix valor i força física. Des de molt antic els romans veneraven aquest déu invocant-lo perquè purifiqués els camps i els fes fèrtils, sacrificant en el seu honor un cavall per tal d'assegurar la fertilitat de les llavors després de la sembra de la tardor.<ref name="Harvnb">{{Harvnb|Kerry Usher|pp=21}}</ref><ref>[[Marc Porci Cató Censorí|Cató]]:''[[De Agri Cultura]]''pàg 141, en aquest llibre creu necessària la invocació de ''Mars Silvanus'' per a la prosperitat d'un camp de conreu.</ref> Com que era el déu de la fertilitat,més endavant els seus festivals se celebraven en primavera. Aquest doble caràcter es veu en la protecció de la terra per les armes, guardià i fecundador alhora i símbol de virilitat. El símbol del gènere masculí deriva de la llança i l'escut de Mart, en oposició al femení que representa el mirall de Venus.
Inicialment fou el déu romà de la [[fertilitat]] i la [[vegetació]], i protector dels bovins, però més tard s'associà amb la batalla.
Des de molt antic els romans veneraven aquest déu invocant-lo perquè purifiqués els camps i els fes fèrtils, sacrificant en el seu honor un cavall per tal d'assegurar la fertilitat de les llavors després de la sembra de la tardor.<ref name="Harvnb">{{Harvnb|Kerry Usher|pp=21}}</ref><ref>[[Marc Porci Cató Censorí|Cató]]:''[[De Agri Cultura]]''pàg 141, en aquest llibre creu necessària la invocació de ''Mars Silvanus'' per a la prosperitat d'un camp de conreu.</ref> Com que era el déu de la fertilitat,més endavant els seus festivals se celebraven en primavera.
 
Es deia que els seus fills [[Ròmul i Rem]] havien fundat [[Roma]]; els romans s'anomenaven ells mateixos fills de Mart.<ref>[[Isidor de Sevilla]]:'' Etymologiae'' 5.33.5</ref> Com el consort de [[Rea Sílvia]] i pare de Ròmul i Rem, Mart era considerat el pare del poble romà. Segons aquesta llegenda de la fundació de la ciutat, Mart va ser el protector de Ròmul i Rem, fent que un dels seus animals sagrats, la lloba, en tingués cura.<ref>{{Harvnb|Kerry Usher|pp=21,81,92}}</ref> Apart d'amb els llops s'associa també amb els ossos, per la seva força i salvatgia.
 
Posteriorment, i per influència grega, se'l va identificar amb [[Ares]] i va adquirir una llegenda mitològica sobre el seu origen. Júpiter havia tingut una filla ([[Minerva]]) sense la intervenció de la seva dona, la deessa Juno, naixent del cap del seu pare; per a contrarestar-ho Juno va seguir el consell de Flora i va tenir un fill sense la intervenció del seu marit, només fregant-se una flor màgica pel ventre, aquest fill va ser Mart. En el moment del part, Juno es trobava a la costa del [[Mar de Màrmara]].<ref>[[Ovidi]]:'' Fasti'' 5. pàg.229–260</ref>
 
En el seu aspecte bèl·lic, Mart rebia sacrificis abans del combat i es deia que apareixia al camp de batalla acompanyat per [[Bel·lona]], una deessa guerrera diversament identificada com sa muller, germana o filla o cosina. També es deia que sa dona era [[Nerio]].<ref>[[Aule Gel·li]]:'' Noctes Aticae'' 13.23. Nerio era una antiga deessa que representava la força vital i el coratge. En aquest poema, Gel·li diu que la paraula ''Nerio'' o ''Nerienes'' és d'origen sabí i que és l'origen de la ''gens''(nom de família) de l'emperador [[Nero]] i els altres Claudis. També diu que els sabins creien que l'origen de la paraula era grec: νεῦρα(''neura''=sistema nerviós)</ref>
 
Es feien rituals endevinatoris en nom de Mart. Els augurs usaven [[Pícids|picots]] per llegir al seu interior si un esdeveniment seria o no propici. Per això aquest ocell es considerava sagrat i no es menjava.<ref>Schilling, "Roman Divination," dins ''Roman and European Mythologies'' (University of Chicago Press, 1992)</ref> Es relaciona també amb un ritual religiós dels veïns dels romans, el ''ver sacrum'', segons el qual diversos joves nascuts sota el signe de Mart abandonaven la llar natal per a fundar noves ciutats, un costum que van heretar certs pobles germànics.
 
=== Temples ===
41.515

modificacions