Diferència entre revisions de la pàgina «Unitat de disc òptic»

m
Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.
m (Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.)
m (Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.)
Les unitats de discos òptics són una part integrant dels aparells de consum autònoms com els reproductors de CD, reproductors de DVD i gravadores de DVD. També són usades molt comunament en els ordinadors per llegir programari i mitjans de consum distribuïts en format de disc, i per gravar discos per a l'intercanvi i arxiu de dades. Els lectors òptics poden ser connectats a la computadora per la interfície IDE ([[ATA]]), per una [[interfície SCSI]] o una interfície propietària, com la interfície de [[Panasonic]]. La majoria dels lectors de CD poden també llegir CD d'àudio ([[CDA]]) i CD de vídeo ([[VCD]]) amb el programari apropiat.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Martos Rubio|nom=Ana|títol=Introducción a la informática|url=|edició=|llengua=espanyol|data=2008|editorial=Ediciones Anaya Multimedia|lloc=Madrid|pàgines=42,43|isbn=9788441521018}}</ref>
 
Les unitats de discos òptics (juntament amb les [[Memòria flaix|memòries flaix]]) han desplaçat a la [[disquetera]] i a les [[Unitat de cinta|unitats de cintes magnètiques]] per a les tasques d'emmagatzematge i recuperació de dades a causa del baix cost dels mitjans òptics i la gairebé ubiqüitat de les unitats de discos òptics en els ordinadors personals i en aparells d'entreteniment de consum i la seva gran capacitat d'emmagatzematge.<ref name=":0">{{Ref-web|títol=disc {{!}} enciclopèdia.cat|url=https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0228604.xml|consulta=2019-06-07}}</ref> Tot i això, la gravació de discos en general està restringida a la distribució comercial i a la còpia de seguretat personal de material comprat personalment.
 
== Funcionament ==
La unitat de disc òptic és una variant d'[[emmagatzematge informàtic]] sorgit a finals del segle XX en el qual la gravació i reproducció es realitza mitjançant l'ús d'un feix de raig làser que interpreta les refraccions provocades sobre la seva pròpia emissió. El raig làser, es veurà reflectit o no reflectit pel disc en funció de si a la pista hi ha un pou o un pla.<ref>{{Ref-web|títol=disc magnetoòptic {{!}} enciclopèdia.cat|url=https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0250878.xml|consulta=2019-06-06}}</ref> El sistema de lectura òptica per l''àser que utilitzen les unitats de disc òptic'' va ser introduït pels laboratoris [[Philips]] l'any 1980.<ref name=":0"/>
[[Fitxer:ASUS_CD-ROM_CD-S520-A4_20080821.jpg|miniatura|Una unitat de [[CD-ROM]] per a ordinador personal.]]
En el cas d'un CD els pous tenen una amplària de 0,6 [[Micròmetre (unitat)|micròmetres (µm)]], mentre que la seva profunditat (respecte als plans) es reduïx a 0,12 µM. La longitud de pous i plans està entre les 0,9 i les 3,3 µm. Entre una revolució de l'espiral i les adjacents hi ha una distància aproximada d'1,6 µm (fet que dóna en sentit radial prop de 45.000 pistes per [[centímetre]]).<ref name=":0"/>
 
És creença comuna que un pou correspon a un valor binari i un pla a l'altre valor. No és així, sinó que els valors binaris són detectats per les transicions de pou a pla, i viceversa: una transició determina un 1 binari, mentre que la longitud d'un pou o un pla indica el nombre consecutiu de 0's binaris.
1.968.535

modificacions