Vers alexandrí: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
||
Línia 1:
El '''vers alexandrí''' o '''alexandrí''' és un [[vers]] d'[[art major]] de dicció greu i elevada, molt utilitzat per [[William Shakespeare]], que dóna gran retoricitat a la composició poètica, ja que és un vers complex. Com tots els versos d'art major no n'hi ha prou en disposar d'un nombre de [[síl·labes]], sinó que cal una estructura interna del vers per tal de construir-lo.
L'alexandrí té 12<ref name=
{{Cita|Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau.|[[Bonaventura Carles Aribau]]|[[Oda a la Pàtria|La pàtria]]}}
Línia 8:
També podem trobar alexandrins formats a través de tres hemistiquis de quatre síl·labes, cosa que li dóna un ritme molt sincopat. També hi ha alexandrins que no tenen [[cesura]] i que han d'accentuar obligatòriament la sisena síl·laba. Exemples d'aquests versos els trobaríem en poemes de [[Josep Carner i Puig-Oriol|Josep Carner]] que fou un gran experimentador en els versos; amb tot, són els del primer tipus els que tenen més tradició.
L'alexandrí equivalent en [[castellà]] o en [[italià]] té 14 síl·labes,<ref name=
Rep el seu nom del ''Roman d'Alexandre'' (obra en francès antic d'[[Alexandre de Bernay]], de vers 1180, escrita en aquest tipus de vers). L'alexandrí va ser introduït a la literatura catalana al segle XIII per [[Ramon Llull]] ([[Mallorca]], ''c.'' 1232 - 1316). S'utilitza especialment per a poemes llargs o de caràcter narratiu.
| |||