Mart (mitologia): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
#MartCCCB |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 6:
== Mite ==
[[Fitxer:0 Statue de Mars (Pyrrhus) - Musei Capitolini - MC0058 (2).JPG|miniatura|esquerra|estàtua de Mart]]
Inicialment fou el déu romà de la [[fertilitat]] i la [[vegetació]], i protector dels bovins, però més tard s'associà amb la batalla, especialment amb aquella que requereix valor i força física. Des de molt antic els romans veneraven aquest déu invocant-lo perquè purifiqués els camps i els fes fèrtils, sacrificant en el seu honor un cavall per tal d'assegurar la fertilitat de les llavors després de la sembra de la tardor.<ref name="Harvnb">{{Harvnb|Kerry Usher|pp=21}}</ref><ref>[[Marc Porci Cató Censorí|Cató]]:''[[De Agri Cultura]]''pàg 141, en aquest llibre creu necessària la invocació de ''Mars Silvanus'' per a la prosperitat d'un camp de conreu.</ref> Com que era el déu de la fertilitat,més endavant els seus festivals se celebraven en primavera. Aquest doble caràcter es veu en la protecció de la terra per les armes, guardià i fecundador alhora i símbol de virilitat. El símbol del gènere masculí deriva de la llança i l'escut de Mart, en oposició al femení que representa el mirall de Venus.
Es deia que els seus fills [[Ròmul i Rem]] havien fundat [[Roma]]; els romans s'anomenaven ells mateixos fills de Mart.<ref>[[Isidor de Sevilla]]:'' Etymologiae'' 5.33.5</ref> Com el consort de [[Rea Sílvia]] i pare de Ròmul i Rem, Mart era considerat el pare del poble romà. Segons aquesta llegenda de la fundació de la ciutat, Mart va ser el protector de Ròmul i Rem, fent que un dels seus animals sagrats, la lloba, en tingués cura.<ref>{{Harvnb|Kerry Usher|pp=21,81,92}}</ref> Apart d'amb els llops s'associa també amb els ossos, per la seva força i salvatgia.
Línia 18:
En el seu aspecte bèl·lic, Mart rebia sacrificis abans del combat i es deia que apareixia al camp de batalla acompanyat per [[Bel·lona]], una deessa guerrera diversament identificada com sa muller, germana o filla o cosina. També es deia que sa dona era [[Nerio]].<ref>[[Aule Gel·li]]:'' Noctes Aticae'' 13.23. Nerio era una antiga deessa que representava la força vital i el coratge. En aquest poema, Gel·li diu que la paraula ''Nerio'' o ''Nerienes'' és d'origen sabí i que és l'origen de la ''gens''(nom de família) de l'emperador [[Nero]] i els altres Claudis. També diu que els sabins creien que l'origen de la paraula era grec: νεῦρα(''neura''=sistema nerviós)</ref>
Es feien rituals endevinatoris en nom de Mart. Els augurs usaven [[Pícids|picots]] per llegir al seu interior si un esdeveniment seria o no propici. Per això aquest ocell es considerava sagrat i no es menjava.<ref>Schilling, "Roman Divination," dins ''Roman and European Mythologies'' (University of Chicago Press, 1992)</ref> Es relaciona també amb un ritual religiós dels veïns dels romans, el ''ver sacrum'', segons el qual diversos joves nascuts sota el signe de Mart abandonaven la llar natal per a fundar noves ciutats, un costum que van heretar certs pobles germànics.
=== Temples ===
| |||