Diferència entre revisions de la pàgina «Ètnia»

4 octets eliminats ,  fa 5 mesos
m
Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.
m (Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.)
m (Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.)
 
=== Recerca sobre les difinicions ===
Aquesta visió substantivista, que fa de cada ètnia una entitat discreta dotada d'una cultura, d'una llengua i d'una psicologia específica, dominarà durant molt de temps l'antropologia.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Diccionario de Etnología y Antropología|url=|edició=Primera|llengua=|data=1996| editorial=Akal|lloc=Madrid, España|pàgines=259|isbn=84-460-0451-8}}</ref> Serà [[Antropòleg|l'antropòleg]] noruec F. Barth qui, amb la publicació de l'obra ''Ethic Groups and Boundaries'' (1969; trad. al castellà: ''Los grupos étnicos y sus fronteras''),<ref>{{Ref-llibre|cognom=Barth|nom=Fredrik|títol=Los grupos étnicos y sus fronteras. La organización social de las diferencias culturales.|url= http://www.cedet.edu.ar/archivos/Bibliotecas_Archivos/id40/Barth-Los-grupos-etnicos-y-sus-fronteras.pdf|edició=Primera edició en espanyol|llengua=|data=1976| editorial=Fondo de cultura económica|lloc=Mèxic|pàgines=}}</ref> enceta la revisió crítica d'aquest concepte. En aquest assaig, Barth es centra en el procés de configuració dels límits dels grups ètnics i els seus efectes en els seus trets culturals, més que en la constitució interna dels grups. L'antropòleg mostrarà que l'ètnia és, abans de res, una categoria d'adscripció la continuïtat de la qual depèn del manteniment d'una [[frontera]], i per això mateix, d'una codificació constantment renovada de les diferències culturals entre grups [[Veïnat|veïns]].
 
L'adopció de la perspectiva històrica en antropologia permet allunyar-se de la concepció substantivista d'ètnia i posar l'accent cap als mecanismes d'"etnificació". Fruit d'aquesta revisió crítica, especialment els africanistes han pres consciència que moltes ètnies categoritzades de "tradicionals" són creacions colonials sorgides d'un abús d'autoritat. D'aquesta manera el concepte "ètnia" remet a processos de dominació política, econòmica i ideològica d'un grup sobre un altre.
Les ètnies s'han convertit en subjectes, reprenent en molts caos per voluntat pròpia —sigui per efecte [[Dialèctica|dialèctic]] o perquè no poden expressar d'altra manera les seves reivindicacions econòmiques i polítiques— el discurs etnicista (o indigenista) utilitzat al mateix temps pels dominants. Avui, en molts casos i per múltiples raons —acceleració de l'emigració urbana, fracàs de la lluita de classe, revisió d'alguns aspectes de la ideologia nacional o nacionalista—, l'etnicitat s'ha convertit en un valor positiu d'identitat.
 
L'anàlisi d'aquests fenòmens provoca intensos debats entre els antropòlegs. Per a alguns, les ideologies "etnicistes" només serveixen per empresonar a les minories en l'arcaisme. Altres, més sensibles als valors del pluralisme cultural, veuen en aquesta una interessant reserva d'alternatives ideològiques, en la mesura que la definició d'etnicitat està ja forjada des de l'interior, en lloc de venir atribuïda des de fora.<ref name=":0"/>
 
Segons siga més o menys àmplia la definició d'ètnia, pot implicar a les [[demografia|demografies]] per ètnia per territori, suposant un origen de controvèrsia especialment notable a l'hora de mesurar la varietat ètnica en territoris on les mescles són freqüents.<ref>{{ref-notícia|cognom=Yglesias|nom=Matthew|títol=Study: overhyped media narratives about America’s fading white majority fuel anxiety|publicació=Vox|url=https://www.vox.com/policy-and-politics/2018/5/2/17305402/majority-minority-demographic-forecast|consulta=19 maig 2018|data=2-5-2018}}</ref>
1.866.229

modificacions