Guerra dels Segadors: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiquetes: Revertida editor visual |
m Revertides les edicions de 88.1.14.192. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 46:
=== La invasió castellana ===
El governador general del [[Rosselló]], [[Juan de Garay Otañez]] [[Setge d'Illa|va fracassar]] en el seu intent d'ocupar militarment la franja entre [[Illa (Rosselló)|Illa]] i [[Millars (Rosselló)|Millars]],<ref>{{ref-publicació|cognom=Güell |nom=Manel |títol=Juan de Garay, capità general de l'exèrcit de Catalunya (1649-1650) |publicació=Aplec de treballs |data=2007 |pàgines=59-80 |exemplar=25 |url=https://www.raco.cat/index.php/Aplec/article/view/76919/176657 |consulta=11 juliol 2020}}</ref> i detenir els representants francesos<ref>Josep Sanabre Sanromá, ''La acción de Francia en Cataluña en la pugna por la hegemonia de Europa (1640-1659)'' p.101 i 108. Barcelona, 1956</ref> per evitar l'arribada de reforços al Principat.▼
▲[[Setge d'Illa|va fracassar]] en el seu intent d'ocupar militarment la franja entre [[Illa (Rosselló)|Illa]] i [[Millars (Rosselló)|Millars]],<ref>{{ref-publicació|cognom=Güell |nom=Manel |títol=Juan de Garay, capità general de l'exèrcit de Catalunya (1649-1650) |publicació=Aplec de treballs |data=2007 |pàgines=59-80 |exemplar=25 |url=https://www.raco.cat/index.php/Aplec/article/view/76919/176657 |consulta=11 juliol 2020}}</ref> i detenir els representants francesos<ref>Josep Sanabre Sanromá, ''La acción de Francia en Cataluña en la pugna por la hegemonia de Europa (1640-1659)'' p.101 i 108. Barcelona, 1956</ref> per evitar l'arribada de reforços al Principat.
El setembre, l'exèrcit de [[Felip IV de Castella]] comandat per [[Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens|Pedro Fajardo]], el marquès de Los Vélez, es va dirigir contra Catalunya,<ref>{{Ref-llibre|cognom=Florensa i Soler |nom=Núria |cognom2=Güell |nom2=Manel |títol="PRO DEO, PRO REGI, ET PRO PATRIA". La revolució catalana i la campanya militar de 1640 a les terres de Tarragona |url= |edició= |llengua= |data=2005 |editorial=ÒMNIUM |lloc=Barcelona |pàgines= |isbn=84-232-0685-8}}</ref> va ocupar [[Tortosa]], que tenia una guarnició castellana al [[Castell de la Suda]], amb un exèrcit de 23.000 infants, 3.000 genets i 24 canons{{sfn|Hernàndez Cardona|2003|p=108}} i la va convertir en el port de sortida de tropa i municions a Itàlia i el Rosselló.<ref name=IDR/> Avançant en direcció a [[Barcelona]] i després de les batalles del [[batalla del coll de Balaguer|coll de Balaguer]] ([[10 de desembre]]) i de [[batalla de Cambrils|Cambrils]], el [[24 de desembre]] pren la ciutat de [[Tarragona]], que [[Roger de Bossost]],<ref>[http://www.euraldic.com/txt_saint-esprit_s05.html Llista cronològica dels cavallers de l'''Ordre du Saint-Esprit'']</ref> baró d'Espenan, va rendir sense combatre, fugint cap a [[França]] en lloc de [[batalla de Martorell|defensar Martorell]],<ref>{{Ref-llibre|cognom=Florensa i Soler |nom=Núria |títol=Martorell: plaça d'armes catalana a la Guerra dels Segadors |edició=Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos |llengua= |data=2000 |editorial= |lloc=Martorell |pàgines=}}</ref> on van anar les tropes catalanes de la ciutat, mentre [[Josep Margarit i de Biure]] atacava la rereguarda a [[Constantí]]. L'ocupació fou seguida d'una duríssima repressió contra el poble revoltat.
| |||