Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona: diferència entre les revisions

m (→‎Constitució: retocs)
(→‎Acció: +ref)
El col·lectiu va utilitzar un ampli desplegament de recursos i mitjans d'intervenció, com ara exposicions que ocupaven espais oficials per qüestionar, des de dins, algunes de les seves polítiques, en una línia propera a la crítica instititucional. O bé, activitats al carrer, repartiment d'octavetes, elaboració de documents, manifestos i propostes d'acció cívica, adhesió a actes reivindicatius, realització d'enquestes, organització de celebracions massives, participació en taules rodones i mítings, execució de cartells i pancartes, publicació d'articles en diaris i revistes, o presentació de treballs i reculls gràfics provinents de la premsa periòdica. Dels posicionaments públics de l'ADAG, cal destacar la seva denúncia d'un art supeditat al franquisme –personalitzat en la figura de Dalí- i d'un art suposadament avantguardista per bé que integrat en la institució artística i, alhora, abstret dels conflictes socials i polítics –que van personalitzar en Christo, arran de la seva proposta d'embolicar el monument barceloní d'homenatge a Colom.
 
Les manifestacions del grup solien compaginar, d'una banda, la creació d'un ambient concebut col·lectivament amb la presentació de realitzacions personals, i, de l'altra, el tractament de temes generals amb fets relacionats amb la lluita quotidiana local. Entre les seves principals activitats hi figuren la mostra «Drets humans, ara!», que va servir com a presentació pública de l'ADAG; l'«Homenatge a Carles Rahola», intel·lectual republicà gironí afusellat pel franquisme, que es va preparar amb la col·laboració d'historiadors i intel·lectuals de l'oposició democràtica; la iniciativa «[[Salvem la Devesa]]», concebuda amb el moviment ambientalista;<ref>{{Ref-llibre|cognom=Faxedas i Brujats|nom=Maria Lluïsa|títol=Art contemporani a Girona (1994-2019)|data=febrer 2021|editorial=GEiEG, Ajuntament de Girona|lloc=Girona|pàgines=p. 34|isbn=978-84-09-28369-9|cognom2=Parramon i Rubio|nom2=Pere}}</ref> o la reinstauració creativa de la festa de Carnestoltes. Algunes de les seves accions es van traslladar fora de Girona, l'una a Cadaqués, on es va donar un enfrontament amb Dalí i el seu entorn, que va tenir una gran repercussió mediàtica; i unes altres a Barcelona, en el marc del Congrés de Cultura Catalana i en la Fundació Miró, on s'aplegaren alguns dels grans noms de la cultura de l'antifranquisme ([[Joan Miró i Ferrà|Miró]], [[Tàpies]], [[Guinovart]], [[Viladecans]], [[Abad]], etc.).
 
Arran de l'Onze de Setembre de 1977, l'ADAG va realitzar una performança festiva a la plaça de Catalunya de Girona, amb la participació d'alguns dels polítics que havien sortit elegits en les primeres eleccions espanyoles. Aquesta acció, però, ja s'integrava en una nova conjuntura caracteritzada per la instauració de l'opció reformista, de pacte entre els sectors majoritaris provinents del franquisme i els de l'oposició, i el desmantellament de les organitzacions unitàries del moviment democràtic. En els mesos següents s'obrí un debat intern dins l'ADAG per decidir què fer davant la nova situació. Els diferents interessos i expectatives dels membres del col·lectiu van fer-ne impossible la continuïtat. La seva última activitat va ser la col·locació d'una escultura de Torres Monsó en la via pública que homenatjava [[Carles Rahola]].