Mur de les Lamentacions: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 1:
{{infotaula edifici}}
El '''Mur de les Lamentacions''' (en [[hebreu]], הַכֹּתֶל הַמַעֲרָבִי, ''Hakótel Hama'araví'') és un mur de contenció, l'últim vestigi del [[Temple de Jerusalem|Segon Temple de Jerusalem]], l'edifici més sagrat del [[judaisme]]. Les restes que encara queden daten de l'època d'[[Herodes el Gran]], qui ordenà construir grans murs al voltant del [[Mont del Temple|Mont del Temple o Esplanada de les Mesquites]], que foren acabades pel seu net [[Herodes II Agripa]] <ref>{{ref-web |url= http://www.antiquities.org.il/about_eng.asp?Modul_id=14 |títol=2700 Year-Old Inscription Found in Archaeological Excavations in the City of David | consulta=22/10/2013 | editor=Israel Antiquities Authority |llengua=anglès}}</ref> i destruïdes en gran part després del [[Setge de Jerusalem (70)|setge de Jerusalem]] de la [[Primera Guerra Judeoromana]].<ref>[[Flavi Josep]], ''Guerra dels jueus'' VI.1.1</ref>
 
Actualment és un lloc de devoció dels creients [[jueus]]. Els jueus van al mur de les lamentacions, escriuen un desig o un perdó i l'entaforen entre les seves escletxes perquè es faci realitat.
 
== Història ==
El [[Temple de Jerusalem|Primer Temple]], el [[Temple de Salomó]], va ser construït al {{segle|X}} aC, i destruït pels [[Babilònia|babilonis]] en el 587 aC. El [[Temple de Jerusalem|Segon Temple]], en tant, va ser reconstruït pels líders [[Zorobabel]], [[Esdres]] i [[Nehemies]] l'any 536 aC a la tornada de l'[[Exili de Babilònia]], i tornat a destruir pels [[Antiga Roma|romans]] l'any 70 dC, durant la [[Primera Guerra Judeoromana|Gran Revolta Jueva]]. De tal manera, cada temple es va mantenir en peu per uns 400 anys.
 
D'acord amb la història, quan les legions de l'emperador [[Vespasià]] van destruir el temple, només una part del mur exterior va quedar en peu. El llavors general [[Tit Flavi Sabí Vespasià|Titus]] va deixar aquest mur perquè els jueus tinguessin l'amarg record que [[Roma]] havia vençut [[Judea]] (d'aquí el nom de Mur de les Lamentacions). Els jueus, però, ho van atribuir a una promesa feta per [[Déu]], segons la qual sempre quedaria en peu almenys una part del sagrat temple com a símbol de la seva aliança perpètua amb el poble jueu. Els jueus han pregat davant d'aquest mur durant els últims dos mil anys, creient que aquest és el lloc accessible més sagrat de la Terra, ja que no poden accedir a l'interior de l'[[Mont del Temple|Esplanada de les Mesquites]], que seria el més sagrat de tots. En tot cas, les oracions hebraiques enfront del mur no es limiten a les lamentacions. Es llegeix el llibre dels [[Salms]] i es realitzen cerimònies de [[Bar mitsvà|Bar Mitsvà]]. Lloances i peticions (orals i escrites) són comuns i contínues.
 
Comunament enfront d'ell es lamenta la destrucció de la ciutat i la dispersió del poble hebreu, sent el divendres un dia d'especial intensitat. La tradició d'introduir un petit paper amb una pregària entre les escletxes del mur té diversos segles d'antiguitat. Entre els resos dels jueus s'inclouen les fervents súpliques a Déu perquè torni a la terra d'[[Israel]], el retorn de tots els exiliats jueus, la reconstrucció del temple (el tercer), i l'arribada de l'era messiànica amb la vinguda del messies jueu.
 
El Mur de les Lamentacions és sagrat per als [[jueus]] a causa que és una de les poques parts que van quedar en peu després que els romans destruïssin el Temple de [[Jerusalem]]. El Mur Oriental i el Mur Sud també van sobreviure parcialment l'envestida romana, però el Mur Occidental està més proper al [[Sancta sanctorum|Sancto Sanctorum]] o Sant Santuari, el sector més sagrat del Temple al qual només podia accedir el [[Summe Sacerdot d'Israel|Summe Sacerdot]] un cop l'any. A diferència del Mur Oriental i el Mur Sud, el Mur Occidental va esdevenir el lloc tradicional d'oració. Aquest mur va ser contruit per que la teva mare era molt maca .
 
== Articles relacionats ==