República Libanesa (1926-1946): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Tipografia |
||
Línia 3:
L'estat del Gran Líban fou dotat d'una constitució el 23 de maig de 1926, estant previst que l'1 de setembre següent es proclamaria la república. El consell representatiu de l'estat fou elevat a Cambra legislativa i Charles Debbas fou elegit al front d'aquesta cambra, en funcions de governador però amb títol de president honorari el 26 de maig; segons la constitució la vida política del país es centrava en el parlament que seria bicameral. Debbas fou elegit president com a candidat de compromís quan es va proclamar la república l'1 de setembre de 1926.
L'octubre de 1927 una esmena constitucional va suprimir el senat (formalment es van unificar les dues cambres). Una nova esmena el maig de 1929 va reforçar els poders presidencials enfront del poder legislatiu (el president podria en més situacions dissoldre el parlament) i va ampliar el terme del mandat que inicialment era de tres anys, fins als sis anys; tot i l'oposició del poder legislatiu, l'alt comissionat va amenaçar amb dissoldre el parlament i aquest es va haver d'avenir a la modificació conservant algunes prerrogatives com l'elecció del president (que per tant difícilment seria hostil a la pròpia assemblea); com que el gabinet responia davant el Parlament els governs haurien de ser de coalició per obtenir el suport de una majoria de les diverses forces representades. El terme de la Cambra de Diputats era de 4
El 1932 l'assemblea va voler elegir al sunnita Shaikh Muhammad al-Jisr (un partidari del Gran Líban que volia al cens electorals als musulmans i s'oposava al registre de la segona generació de cristians emigrats d'altres llocs en el cens que s'havia de fer el març de 1932) que era el president del parlament i l'alt comissionat [[Auguste Henri Ponsot]] va dissoldre el Parlament i va nomenar per decret a Debbas com a president per dos anys més. El cens de 1932 va donar un 29% de cristians [[maronites]] mentre que els musulmans passaven a ser el 43% (23 % [[sunnites]] i 20% [[xiïtes]]) i un 7% de [[drusos]], sent la resta d'altres confessions (armenis, grecs, catòlics...); els cristians estaven en reculada (al cens anterior eren el 33%) i els musulmans en augment (5% més). El 1933 [[Antun Saade]] va fundar el [[partit Social Nacionalista Sirià]], mentre agafava importància el [[partit Comunista Libanès]].
|